Amb Junts va començar i sense Junts s’acaba

L’actual legislatura de Pedro Sánchez va començar amb el suport de Carles Puigdemont a la seva investidura i ara Junts decideix el final del mandat, paradoxalment a pocs dies que l’expresident de la Generalitat pugui tornar a Catalunya en aplicació de l’amnistia, la condició principal per la qual va donar els seus vots al líder del PSOE. La Junts de llavors no és la d’ara.

En aquests tres anys el partit de Puigdemont ha abandonat el flirteig amb l’esquerra que va mantenir durant el procés sota la proclama de la unitat independentista, tot i que en el rerefons pesés la necessitat de neutralitzar l’ avanç llavors fort d’ERC. Ara l’amenaça per a Junts plana sobre el seu flanc dret amb l’empenta impressionant d’ Aliança Catalana, com revela l’enquesta que avui publica La Vanguardia . Junts també ha recuperat la bona sintonia que Convergència va mantenir amb el poder econòmic. Aquest ha estat un factor determinant en la decisió sobre el decret de l’habitatge, a més de la defensa d’un electorat que es concentra en la classe mitjana.

Junts ha tombat un decret que té molt de simbòlic. Si un Govern que presumeix de progressista no pot aprovar mesures contra els desnonaments i a favor dels qui viuen de lloguer, com justificarà la seva raó de ser? Ja no és creïble tampoc que Sánchez pugui presentar uns pressupostos i pretendre aprovar-los amb Junts. La majoria que es va obrir pas amb el vot favorable de Puigdemont a la investidura està trencada i al president del Govern només li queda triar el moment precís al calendari per cridar a les urnes.

Molts al PSOE creuen que el desnonament de Maricarmen Abascalha proporcionat a Sánchez l’excusa perfecta per convocar els comicis i li ha donat l’argument de la campanya. Quan l’electorat està tan polaritzat, el resultat depèn de quin bloc mobilitza més els seus. Per això, es necessita que els votants se sentin interpel·lats a favor o en contra d’una qüestió que marqui la campanya. Des de l’agost aquella qüestió era Ceuta, és a dir, la immigració i una identitat espanyola maculada pel Marroc en connivència amb un president traïdor a la pàtria. La carta guanyadora era per a la dreta. La Moncloa sabia que calia esperar que s’aclarís.

Però la Maricarmen ho ha canviat tot i ara el focus està sobre l’habitatge, que exemplifica les dificultats de molts per compaginar els seus sous amb el cost de la vida elevat. El dubte és si la caiguda d’uns decrets- pedaç plantejats amb presses serà un esperó suficient per mobilitzar l’electorat d’esquerres, ja que el Govern progressista no ha aconseguit en vuit anys frenar les causes del malestar social, malgrat les bones dades econòmiques. En tot cas, la campanya està plantejada entre la bandera de la immigració, que no deixa de ser un debat identitari, i la bandera de l’habitatge, que reflecteix les deficiències de l’Estat de benestar.

Junts ha culminat el seu gir cap a la dreta i ha recuperat la seva sintonia amb el poder econòmic

La immigració s’ esmenta en els sondejos com una cosa que preocupa per a la marxa del país, però no com un problema personal. Segons el CIS, gairebé el 20% respon que l’inquieta l’arribada de migrants, però només el 12% admet que l’afecta personalment. Amb l’habitatge passa el contrari. El 37% ho esmenta com a problema principal d’ Espanya i el 28% reconeix que l’afecta de manera directa. Qui són els votants més sensibilitzats?

L’electorat d’esquerres està més preocupat per l’habitatge, però val la pena aturar-se en el de Junts. El sondeig del Centre d’Opinió de la Generalitat (CEO) del 2025, centrat només en aquesta qüestió, reflectia que els votants d’aquest partit estan menys preocupats que d’altres per l’habitatge. El 13% el situava com a problema principal davant del 26% al PSC, el 25% a ERC i el 39% dels comuns. Quan els preguntaven sobre la seva situació personal, el resultat era revelador: el 77% dels votants de Junts eren propietaris d’un habitatge i, d’aquests, el 46% ja la tenia pagada. Només el 15% abonava un lloguer.

Això no significa que els seguidors de Junts siguin insensibles al problema. Durant la gran recessió, els convergents van donar suport a mesures antidesnonaments. Estava en auge la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca i la crisi va impactar de ple també en la classe mitjana. Catalunya va ser i és un laboratori social en molts aspectes. Una líder de la PAH, Ada Colau, va guanyar al candidat de Junts l’alcaldia de Barcelona. El 2017 sorgia el Sindicat de Llogateres, germen del Sindicato de Inquilinas que ha plantat l’acampada a Sol.

Els votants de Junts són conscients del flagell que és avui l’accés a l’habitatge i, si se’ls insta a triar entre lliure mercat o regulació, es decanten pel segon, però dins d’uns límits. En el context actual de bonança econòmica, viuen el problema amb menys angoixa, tot i que dirigents del partit confessaven aquests dies les dificultats dels seus fills per independitzar-se. Segons el CEO, el 63% dels catalans creu que la propietat privada està per sobre d’altres consideracions; entre els votants de Junts és el 74%.

Respecte a l’esquerra, Sumar creu que ha trobat oxigen per a la seva reanimació. S’emmirallen en l’èxit de Die Linke a Berlín. El problema per als partits de la coalició és que, tot i que la responsabilitat en aquesta matèria és compartida amb les comunitats autònomes, els ciutadans assenyalen el Govern estatal. Les acampades d’aquests dies recorden al 15 M, però no són el mateix. No només pel nombre, sinó perquè el moviment enfoca les seves metes en qüestions materials molt concretes. Fa 20 anys hi havia un component d’impugnació del sistema que s’ha desplaçat a l’altre extrem, el de la ultradreta.

Les protestes per la Maricarmen poden atreure simpaties, una altra cosa és que mobilitzin el vot

Les protestes poden atreure la simpatia de molts, però veurem si tant com per crear un estat d’opinió social majoritari i transversal en un país que ha canalitzat l’estalvi en la propietat immobiliària. L’interrogant per a Sánchez és si amb aquest ressort n’hi ha prou per mobilitzar el votant de l’esquerra, encara que potser Junts ja hagi decidit per ell.