La Generalitat blinda la gestió de Renfe a Rodalies amb un contracte de serveis

El Govern i Renfe ultimen aquests dies la formalització del contracte programa entre la Generalitat i l’empresa ferroviària per al servei de Rodalies, un acord històric que estava pendent des que es va fer el traspàs de les competències el 2010.

La firma d’aquest document determina els serveis concrets que l’operadora pública ha de prestar i garanteix que continuarà fent-se càrrec d’aquest transport públic a Catalunya fins al 2028, amb l’horitzó de culminar aleshores el canvi del model actual al de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya. Resol així d’una tacada la necessitat de tenir un contracte pont fins que es culmini el traspàs i permet avançar-se als requeriments normatius europeus que, al contrari, obligarien a treure a concurs públic el servei de Rodalies.

Segons ha pogut saber La Vanguardia , el contracte programa es podria segellar d’aquí una setmana si es llimen alguns detalls que encara es resisteixen. Les dues parts treballen amb la intenció de fixar una compensació econòmica per a aquests tres anys d’uns 1.400 milions d’euros, a raó de més de 460 milions anuals, una xifra superior als prop de 300 milions que l’ Estat transfereix anualment per compensar el dèficit d’explotació del servei ferroviari. Tot i que des de fa dos anys és la Generalitat, com a titular del servei, qui formalment paga a l’operadora la diferència entre el que costa posar els trens en marxa i el que es recapta amb els bitllets, aquesta partida no surt dels comptes de l’ Executiu català, sinó que depèn directament d’una altra transferència prèvia que el Govern central fa a la Generalitat i que es recull als pressupostos generals de l’ Estat. L’import del nou contracte preveuria el conjunt d’obligacions econòmiques, reforços del servei i plans alternatius de transport.

Al marge de la quantitat econòmica, aquesta vinculació suposa un fet transcendental per garantir les condicions de funcionament del servei. Per al Govern de la Generalitat representa aclarir i ordenar els drets i obligacions de les dues parts, que es donaven fins ara per inèrcia i amb picabaralles constants. Des de fa gairebé dues dècades, el dèficit d’inversió de l’ Estat en la infraestructura ha alimentat l’enfrontament entre la Generalitat i Renfe per les deficiències en el servei. Des que el 2010, sota el govern del socialista José Montilla a Catalunya, es va fer un traspàs parcial de Rodalies, el servei s’ha convertit en instrument de pressió política.

El document inclou un compromís de 1.400 milions en tres anys per al dia a dia del servei ferroviari

Aquest traspàs va permetre a la Generalitat tenir la potestat de fixar tarifes, horaris i freqüències, mentre que les vies, les catenàries i les estacions van continuar en mans d’Adif, i els trens i el personal, de Renfe. Però també va atorgar un estatus diferent a l’ Administració catalana, que va substituir l’ Estat com a client de Renfe Operadora. Aquesta nova condició va ser aprofitada pels successius governs independentistes per evidenciar el seu descontentament amb el servei que l’empresa pública prestava.

Tot i aquest traspàs, el contracte programa va quedar al tinter. Signar-lo hauria blindat l’exclusivitat de Renfe com a operador ferroviari a Catalunya sense garanties que resolguessin les deficiències estructurals que el servei ja presentava, com es van encarregar de denunciar els governs sobiranistes des del d’ Artur Mas.

Els últims anys, les disputes han acabat fins i tot als tribunals per la incapacitat de posar-se d’acord sobre qui havia de pagar algunes millores del pla d’acció, com la prolongació de circulacions de Mataró a Arenys de Mar, per les quals la Generalitat pagava sense problemes des del 2010, fins que ho va deixar de fer de la nit al dia el 2017. Una sentència judicial va obligar la Generalitat a pagar més de 80 milions a Renfe, tot i que finalment el pagament es va resoldre després d’un acord polític el 2024 amb ERC.

Amb el contracte programa signat totes aquestes disputes arribaran a la seva fi. El document que s’aprovarà fixa les condicions jurídiques, tècniques i econòmiques del servei de Rodalies. Per tant, s’hi inclourà de manera explícita la definició de l’assistència que ha de deixar Renfe, els estàndards de qualitat, el règim econòmic i els mecanismes de seguiment de control. A més, es crearà una comissió de seguiment amb capacitat per supervisar el compliment del contracte, fer modificacions en el servei, resoldre controvèrsies i aprovar liquidacions econòmiques.

La firma d’un contracte programa estava pendent des del 2010 i no s’havia culminat mai

El document aporta estabilitat al servei i a la tasca política feta fins ara pel Govern de Salvador Illa amb els nous traspassos de competències acordats. El nou escenari inclou del 2026 al 2028, de manera que també permet guanyar temps fins que la nova empresa mixta –50,1% de Renfe i 49,9% de la Generalitat– guanyi múscul i faci els tràmits necessaris per tenir la llicència d’empresa ferroviària i el certificat de seguretat, tràmits que s’acaben d’iniciar i que duraran fàcilment tot el 2027. Tot i que el consell d’administració de l’empresa es va constituir al gener, avui dia continua tenint un únic treballador, el conseller delegat, Òscar Playà, que compagina la tasca amb la direcció operativa de Rodalies a Renfe.

En la firma del nou document hi ha una altra derivada que no és menor. Un reglament europeu estableix que a mitjà termini hauran de sortir a concurs públic tots els serveis ferroviaris considerats obligacions de servei públic ( OSP), cosa que inclou tant Rodalies com les Cercanías de la resta de les comunitats autònomes. Només l’adjudicació directa a una empresa pública d’àmbit regional pot esquivar la normativa europea, i Rodalies de Catalunya respon precisament a aquesta fórmula. S’evita així que operadors públics o privats d’altres països com l’ SNCF francesa puguin aconseguir els serveis regionals, com ha passat als corredors d’alta velocitat liberalitzats.

La fórmula que s’utilitzi a Catalunya s’analitzarà amb detall des de Madrid, ja que probablement se n’haurà de replicar alguna de semblant a la resta de nuclis de Cercanías amb els respectius governs autonòmics.

Arribar fins aquest escenari no ha estat fàcil, tot i que en algun moment va estar a prop de celebrar-se l’acord que s’està a punt de segellar. Al llarg de tots aquests anys, els tècnics del Ministeri de Transports i del Departament de Territori van treballar en diverses versions del document. El 2013 va arribar a pactar-se’n un a l’ òrgan mixt de coordinació entre la Generalitat i Renfe, però no es va arribar a tramitar mai. Es va tornar a estar a prop d’aconseguir-ho el 2020, quan el llavors secretari d’ Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, i els seus homòlegs de Madrid sota les ordres del ministre José Luis Ábalos, van arribar a acordar un contracte programa a 15 anys vista que permetia a Renfe amortitzar la compra dels nous trens que entraran en servei els pròxims mesos. El govern de Quim Torra el va frenar per motius polítics i ja no se’n va tornar a parlar fins que ERC va assumir la presidència del Govern i la consellera Ester Capella va signar un petit contracte el 2024, delimitat a les Rodalies de Lleida i limitat en el temps, fins que es transfereixin a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), previsiblement l’any que ve.

Si la fórmula escollida per a Catalunya dona bons resultats, Renfe la podria replicar a la resta d’Espanya

Amb els socialistes un altre cop al capdavant del Govern, i en el marc de les negociacions de la nova empresa mixta, es van reactivar les converses que han derivat a l’actual fita. Però perquè sigui una realitat s’hauran de llimar els últims detalls i que l’acord sigui ratificat les pròximes setmanes pel Consell Executiu i el Consell de Ministres.