Els inversors es retiren del lloguer davant la incertesa jurídica

La inversió institucional s’ha anat retirant del mercat de l’habitatge a Espanya per la incertesa jurídica permanent que generen les lleis estatals i decrets que ha pogut anar aprovant el Govern central durant la legislatura present i la passada. Grans fons d’inversió havien apostat pel residencial espanyol des del 2017, coincidint amb una demanda més gran del lloguer.

Han arribat a invertir 25.000 milions en el sector, 8.500 milions per crear nova oferta d’arrendament. Però en aquest moment aquests inversors estan de retirada per la inseguretat creixent. Molts han venut paquets de milers d’habitatges de lloguer o ho volen fer.

Espanya presenta un dèficit residencial de 800.000 immobles, segons el Banc d’Espanya. El 2028 arribarà a un milió. Tant de lloguer com en compravenda el problema és d’oferta, assenyala. La promoció nova és clarament insuficient i s’acostarà als 120.000 nous habitatges aquest any, molt per sota de les més de 200.000 llars que es creen anualment.

En aquest context, els dos decrets del Govern espanyol que va tombar divendres el Congrés augmentaven la intervenció del mercat, tot i que també intentaven incentivar la promoció d’habitatge assequible. Però una part central de les lleis que no es van convalidar tenien per objectiu posar límit als “fons voltor” o “pimes voltor”, com va dir la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez.

Només el 4,56% del parc d’habitatge està en mans de societats, segons dades del Cadastre

La realitat és que aquests inversors representen una part molt petita del mercat, amb prou feines del 4,45% del parc total el 2025, una mica més d’un milió d’immobles, segons la informació disponible al Cadastre. El 2024 era el 4,56%, de manera que ja s’aprecia una desinversió. El Banc d’Espanya reforça aquest pes escàs dels institucionals al mercat. En un informe recent va assegurar que el 2021 només el 8% dels habitatges de lloguer eren propietat d’empreses. La resta, de particulars.

Fonts del sector remarquen la presència escassa de grans fons en l’immobiliari espanyol, fins i tot a les zones més tensades. A Barcelona, el 7,8% del parc és propietat d’empreses i a Madrid és el 6,7%. El mercat està copat per petits propietaris i, de fet, el Cadastre ho certifica. El 2025 dels 24,2 milions d’habitatges a Espanya, sense incloure Euskadi i Navarra, que tenen cadastre propi, 22,6 milions pertanyien a persones físiques.

A més a més, si s’analitza el detall de quants habitatges són propietat d’empreses, el cadastre certifica que, el 2024, una mica més de 300.000 habitatges estaven en mans de societats amb més de 100 immobles. El 2025 aquesta xifra va baixar 270.000. I el 2026 continuarà descendint, ja que hi ha en marxa una potent desinversió.

La consultora Colliers estima que al voltant de 40.000 habitatges propietat d’inversors institucionals seran venuts els pròxims anys, la majoria de lloguer, fet que incidirà de negativament en l’oferta. Actualment, diverses companyies tenen penjat el cartell d’“es ven” en diverses carteres d’habitatge. Fidere vol desprendre’s de 5.400 actius; MACC, de 3.600 immobles, i Greystar-Vía Célere, de 2.100 pisos.

Els promotors alerten d’un transvasament d’edificacions del lloguer a la compra

Un altre fons en retirada en el residencial és Blackstone. La companyia dels Estats Units, a través de la seva filial Testa, ha venut un paquet de 5.000 habitatges a Brookfield, i el seu objectiu ara és centrar-se en el sector hoteler i els centres de dades. Ho reconeixia el seu responsable d’inversions immobiliàries a Europa, Samir Amichi, fa una setmana a Madrid. Cerberus també està de sortida. El fons va encarregar aquest any a Deutsche Bank vendre més de 3.000 habitatges de lloguer. I Azora, amb presència a Catalunya, també busquen desinvertir.

Però la fuga no només es produeix en grans inversions. Els constructors també alerten d’un transvasament de promocions del lloguer a la compra, apunta Xavier Vilajoana, president de l’associació nacional de promotors Apce. “És normal, el problema que tenim amb aquesta voràgine regulatòria és que els empresaris es cansen de promoure lloguer; es necessita molt de capital i, si aquest capital troba estabilitat en un altre lloc, marxa”, afegeix.

El mercat, per tant, lamenta que el focus es posi en les empreses quan el problema del mercat immobiliari a Espa- nya és clarament d’oferta,consideren.

El fenomen de desinversió immobiliària és especialment intens a Catalunya, el territori d’ Espanya amb una regulació més gran sobre el mercat de l’habitatge. El 2025 les empreses van vendre 12.000 pisos més dels que van comprar a Catalunya, segons dades del Col·legi Notarial. En el conjunt d’ Espanya, els fons es van desfer de 45.000 habitatges més dels que van adquirir. Això indica, segons els notaris, que no hi ha un procés de “depredació” del mercat immobiliari per part dels fons, al contrari. L’estan abandonant.

La Generalitat celebra que els inversors se’n vagin de Catalunya: “És gràcies a les nostres polítiques”

La consellera de Territori i Habitatge de la Generalitat, Sílvia Paneque, va ressaltar ahir aquest punt i va celebrar que els grans inversors s’estiguin replegant a Catalunya. “És gràcies a les polítiques del Govern”, va sentenciar.