Encara és sexi, Rod Stewart?

L’any 1978, quan Rod Stewart va començar a preguntar si era sexi cantant la cançó Da ya think I’m sexy?, vaig quedar parat. Si hagués hagut de definir el seu físic d’alguna manera, mai hauria considerat que era guapo. Però, esclar, una persona atractiva no té per què ser guapa. A més, segons el principi de subjectivitat, que jo pogués pensar que era lleig, de segur que es contradeia amb totes les altres persones que el trobaven ben guapo.

Els anys no passen debades, però l’art és lliure. L’actriu Lola Herrera va interpretar fins als 85 anys la vídua de 44 anys de Cinco horas con Mario, de Miquel Delibes, i l’hem aplaudida com quan la va començar a fer l’any 1979. I segurament l’estiu que ve, Rod Stewart, als seus 81 anys, tornarà a preguntar al públic del Tarraco Arena si troba que encara és sexi.

A les festes majors, qui cantava els èxits del moment eren els conjunts (ara són bandes)

De fet, la pregunta la fa primer la noia que acaba de conèixer. Tots dos se senten atrets i és ella qui diu: “If you want my body and you think I’m sexy...” (Si vols el meu cos i creus que soc sexi...). Cap al final de la història és ell qui li torna la pregunta, però el cantant anglès sempre l’ha formulada mirant el públic, demanant-li si el trobava sexi.

Quan va sortir aquest èxit, a les festes majors qui cantava aquestes cançons eren els conjunts (ara són bandes) que amenitzaven les nits d’estiu. Eren el que avui coneixem com a “bandes de versions”. Al meu poble, hi venia sovint un grup que interpretava totes les cançons antigues i modernes que garantien la xalamenta del personal. Andrés Castel i el seu conjunt no eren l’Orquestra Maravella, però feien el fet en una festa popular. El repertori seguia l’estructura clàssica dels balls de festa major: per començar, pasdobles, boleros i txa-txa-txas; pop i rock del moment per continuar, i congues i cançons de gresca per rematar la nit. “Passi-ho bé i moltes gràcies”.

Tot i que Andrés Castel, ai las, no sabia anglès, l’home no s’arronsava i cantava les cançons traduïdes al castellà, que anunciava cadascuna com “un tema de rabiosa actualitat”. I no es va poder sostreure a Rod Stewart: “¿Crees­ que soy sexi? / Dime que soy sexi”. En una de les estrofes, quan la noia li diu: “Give me a dime so I can phone my mother” (Dona’m deu cèntims que trucaré a ma mare –per avisar-la que no aniria a dormir a casa–), el gran Castel deia alguna cosa com ara: “Dame una ficha, busca una cabina, llamo a mi madre...”. Una fitxa! Ja no es feien servir fitxes per trucar des d’una cabina, però el traductor no es va poder estar de colar-n’hi una. Les fitxes eren unes peces de coure amb una ranura a una banda i dues a l’altra, que servien per trucar des d’un telèfon públic. Però no filàvem prim, perquè la qüestió era passar-s’ho bé.