Imparable(s)

Era la primera prova de foc per al Barça post Alexia. La tornada al Camp Nou i contra l’etern rival. Doncs bé, les blaugrana no només van estar a l’altura, sinó que van tornar a demostrar que no hi ha ni llunyanament cap equip al seu nivell. Tant és quant es reforci el Reial Madrid cada temporada, o quants emblemes perdi el Barça pel camí. L’equip blaugrana en va tenir prou amb quatre minuts per obrir la llauna i abans del descans ja li havia endossat una maneta amb una Claudia Pina desfermada, que va acabar amb quatre gols.

El Barça marxa a l’aturada de seleccions encara més líder. Els dos punts que es va deixar el Reial Madrid a la segona jornada contra l’ Eibar, sumats a la incontestable golejada, deixen les catalanes més a prop de revalidar el títol. A començaments d’octubre. Queden moltes jornades, sí, però en aquesta Lliga F no sembla que cap equip pugui disputar-li el campionat.

Barcelona es va despertar neta després de la forta tempesta que va descarregar sobre Catalunya les hores prèvies al partit i que va provocar que el clàssic s’endarrerís dues hores. Els estralls del temporal van causar nombrosos problemes de mobilitat però, i malgrat alguns aficionats no van poder desplaçar-se fins al Camp Nou, el partit va registrar una gran entrada amb 40.533 espectadors, encapçalats pel president blaugrana Joan Laporta en una llotja on la principal absència va tornar a ser Florentino Pérez.

Pere Romeu comptava amb pràcticament tot l’arsenal per enfrontar-se al Reial Madrid, a excepció de Vicky López, Kika i la lesionada de llarga durada Laia Aleixandri. El tècnic blaugrana va introduir dos canvis importants a l’onze. Van Asten, ja recuperada dels problemes físics, va relegar per primera vegada a la temporada Martina a la banqueta i Aïcha Camara, de tornada després de proclamar-se campiona del món sub 20, va tornar al lateral dret, i va avançar Schertenleib al centre del camp. Això va propiciar que el Barça sortís amb un trident ofensiu temible format per Graham Hansen, Pajor i Claudia Pina, tres futbolistes en veritable estat de gràcia. Entre les tres sumen 23 dels 44 gols que ha marcat el Barça aquest curs. La sacrificada va ser Kerolin, que malgrat marcar el seu primer gol com a blaugrana al debut a la Champions encara no acaba de ser la futbolista que era al Manchester City.

El partit va arrencar a l’altura d’un clàssic, amb un ritme frenètic, però aviat s’encarregaria el conjunt blaugrana de donar un cop sobre la taula. Tan sols quatre minuts va necessitar una Claudia Pina estel·lar per obrir el marcador després d’una bonica jugada amb Graham Hansen per la qual es va internar a l’àrea, es va colar entre la defensa blanca, va aixecar la vista i la va col·locar ajustada al pal, impossible per a Frohms.

El Barça dominava completament, acumulava ocasions a l’àrea rival amb un Madrid cada vegada més endarrerit i fins i tot va veure com l’àrbitra no assenyalava un clar penal per una agafada sobre Schertenleib que Pere Romeu va demanar de revisar però que la col·legiada no va ser capaç de veure. Però al conjunt blanc encara li quedarien els pitjors minuts. Claudia Pina va tornar a aparèixer per destrossar el Madrid a còpia de gols. La de Montcada va marxar al descans amb un pòquer de gols en un Camp Nou entregat en cos i ànima a la 9 blaugrana, que ja suma 11 dianes. Graham Hansen va completar l’escandalosa golejada fent el 4-0 després d’una pèrdua de Silvia Cristóbal quan el Madrid provava de sortir des de darrere amb la pilota controlada. La noruega li va robar la pilota i es va plantar a l’àrea per regatejar la seva parella i afusellar Frohms.

Les de Pau Quesada se’n van anar als vestidors absolutament fora de combat amb el 5-0.

El guió no va canviar i el Barça va tornar a assestar una urpada al Madrid tot just engegar la segona meitat. Patri Guijarro va enviar una pilota llarga a l’esquena de Cristóbal que va caçar sense problemes Graham Hansen, que va atreure les defensores i va cedir elegantment la pilota per servir amb safata el gol a Ewa Pajor.

El context tan plàcid del partit va permetre a Pere Romeu continuar donant minuts de qualitat a una Aitana Bonmatí cada dia més a prop de l’onze. Va entrar en lloc d’una Claudia Pina que va abandonar el camp ovacionada. La grada era una autèntica festa, corejava el nom de les seves heroïnes i entonava càntics sense parar mentre elles continuaven buscant ampliar el marcador. I la insistència va tenir premi. Als últims compassos, Schertenleib va posar la cirereta amb una canonada des de la frontal de l’àrea que convertia el 7-0 en la golejada més voluminosa de la història dels clàssics.