Joel Joan: “No he pogut ser Brad Pitt i així he crescut per un altre costat”

Ahir a Girona va començar el XVI Torneig de Dramatúrgia Catalana, un combat teatral en el qual ja han participat al llarg del temps 124 dramaturgs, entre els quals, Joel Joan. Era l’any 2024 i la peça es titulava Penjant d’un fil. Ara, aquell text s’ha fet gran i s’ha convertit en una comèdia, Bons i dolents, que s’estrena al teatre Condal aquest dimarts, i farà funcions fins al 15 de novembre. “És un text que va començar amb dos personatges i 40 minuts, i em vaig plantejar de fer-lo créixer –explica l’autor i actor–. Ara és tot més vistós, amb cinc intèrprets i un ventall de personalitats”.

La direcció, com en el cas de Vània –la versió en la qual Joel Joan feia tots els personatges del drama de Txékhov–, és de Nelson Valente, amb qui formen parella lingüística i artística. “En Joel diu que l’obra parla de ser bo o ser dolent i que tots som bons i dolents alhora, però jo discrepo, perquè hi ha excepcions: hi ha gent dolenta sense matisos”, manifesta Valente. La peça se centra en un sopar entre dues parelles d’amics, i està interpretada per Joel Joan, Agnès Busquets, Oriol Casals, Nesa Vidaurrázaga i Ana Gago.

Som supervivents i si cal fer alguna cosa moralment reprovable per viure, doncs es fa

L’autor continua: “Vol ser una comèdia, però vol mossegar, com a mi m’agraden, políticament incorrecta i sense filtres”. L’autor també la qualifica com “un retrat generacional dels cinquantins”, i s’explica: “És una mica la crisi dels cinquanta, quan t’adones que ja no ets etern, que això s’acabarà i et mires les coses de manera diferent. Per això hi ha qui es planteja viure al màxim: sexe, drogues i rock’n’roll; o també qui als 40 no ha tingut fills...”.

Pel que diu entre línies, aquest personatge és el que ell interpreta: “Hi ha un ganxo potent amb un dels personatges, que deixa embarassada una noia jove que coneix al Tinder, una cosa que no toca. Perquè cadascun d’ells de vegades són bons i de vegades són dolents. Són conceptes humans i, com tots els conceptes humans, són interpretables: abans l’esclavitud es considerava normal”.

“La frase ‘tots som bons fins que ens convé no ser-ho’ resumeix molt bé l’espectacle –puntualitza Joan–. Perquè nosaltres, com qualsevol espècie de la Terra, som supervivents. I si cal fer alguna cosa moralment reprovable per viure, doncs es fa. Hi ha gent que intenta sobreviure i és interessada. Els catalans ens pensem que som bons, que som al costat bo de la història, i això em posa molt nerviós perquè així no creixerem mai. Qui creix és qui té el poder i ja està”.

Sobre els personatges de Bons i dolents, Joan afegeix: “Es pensen que governen les seves vides i fan el que volen, i no és així: fan el que poden, com tothom. La comèdia és el gran vehicle per parlar de les grans veritats, i de les grans veritats incòmodes”. I sobre el fet que signi l’obra sol, sense Hèctor Claramunt, declara: “Estic cagat de por, em posa pressió perquè, si no va bé, no tinc amb qui repartir les culpes. Jo hauria volgut ser actor de Hollywood, però no me n’he sortit, però m’ha anat molt bé aquest procés llarg perquè m’ha ajudat a créixer: a mi em va la marxa. No he pogut ser Brad Pitt i així he crescut per un altre costat”, conclou.