“Una espina d’anxova marinada en llet fregida... Símbol sublim!”

Advocat... i gastrònom?

Sí. La cuina és la meva passió.

Argumenti-la.

La vinculo a la llibertat. No dependre de ningú per menjar... et fa més lliure.

Cuina’t a tu mateix.

Em cuino el meu menjar. Ja ho feia abans d’enviudar.

Recepti’m un plat seu.

Dos ous en un bol, batuts. Afegeix-hi maionesa (o salsa danesa). I al microones. Surt una truita perfecta! Posa-hi a sobre un tros de salmó fumat. Que bo! Són dos minuts.

M’ho recepta el president de l’ Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.

Des del febrer, votat per quatre anys: m’il·lusiona molt.

Per a què serveix aquesta Acadèmia?

Va néixer el 1985 per celebrar i preservar la cultura gastronòmica catalana.

Que prové de...

De l’edat mitjana, de monestirs i corts, fins a arribar a les cases comunes al segle XIX. Cal ressenyar l’obertura, el 1961, del Motel Empordà, a Figueres.

Per què és tan important?

Perquè preserva arrels i innova. La seva primera proposta: l’espina d’anxova marinada en llet i fregida. Vostè se n’adona?

De què?

Una espina! Veníem de l’escassetat, el racionament... i vam saber convertir-la en delicatessen. És un símbol sublim! I van aparèixer gastrònoms: Joan Perucho, Álvaro Cunqueiro, Néstor Luján..., que va fundar aquesta acadèmia al Via Véneto.

Per afició al bon menjar.

Hi ajudarà després la gauche divine ... i aquesta acadèmia, amb el gran impuls de Carles Vilarrubí, el seu últim president.

Quins propòsits té a l’ ACGN?

Són tres. Un, congregar totes les persones i sectors que aportin alguna cosa a la millora de la cuina catalana, de cap a peus. Dos, fomentar bons hàbits dietètics.

Per exemple?

Acabaran obesos tots els nostres nens si no els eduquem! Menjar bé és sa, barat, fàcil i saborós. Jo ho faig.

Com ho fa?

No m’omplo el plat. I no pico entre hores. Llegums (llenties o cigrons, amb trossos d’ou dur i ceba, i oli d’oliva), d’entrada. I un peix humil a la planxa, per exemple, de segon.

I el tercer propòsit?

Cultura. La cuina és empremta física de la nostra cultura. I la plasmem editant llibres. I atorgant els nostres premis.

Vostè és un bibliòfil notable, em diuen.

Col·lecciono incunables: llibres impresos entre el 1460 i el 1500.

N’hi ha de cuina?

De religió, astronomia, dret i medicina. Hi ha l’ Ars Cisoria , del marquès de Villena, sobre com trinxar carns... Però el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica, el 1520, és el Llibre del Coc , del mestre Robert, en català.

Ja en ple Renaixement. I abans, com menjavem els catalans?

Moltes sopes, perquè la gent estava molt esdentegada. L’alta cuina, abans a les corts i monestirs, entrarà des del 1850 a les cuines populars mitjançant el receptari titulat La cuinera catalana.

Quin lloc ocupa en el panorama culinari internacional la cuina catalana?

Som líders mundials. Ni la pandèmia va aconseguir danyar-nos. Gaudim d’un talentós planter de xefs, excepcionals restaurants, escoles... I des de l’ acadèmia els distingim cada any amb els Premis Nacionals de Gastronomia i Nutrició.

Qui han premiat aquest any?

El 2025 vam premiar Els Tinars (en cuina d’autor) i Fermí Puig (en cuina tradicional), un dels grans que ens han deixat...

Dues escoles culinàries.

Catalunya té alhora una cuina d’arrels tradicionals i una altra amb alta innovació: totes dues mereixen premis! L’any anterior, Xa­vier Pellicer (autor) i Paco Soler Parellada, del Set Portes (tradicional).

I aquest any 2026?

És secret, encara. Els noms reposen en un sobre tancat, custodiat a la secretaria general de l’ acadèmia, que s’obrirà aquest dimecres, 3 de juny, durant la gala-sopar de lliurament.

El lideratge de la cuina catalana, el veu el món o el veiem només nosaltres?

Cada dia, persones de tot el planeta decideixen expressament viatjar a Catalunya per menjar als nostres restaurants i degustar els plats dels nostres xefs.

Cap a on s’encamina el futur de la cuina catalana?

Producte de temporada, menys salses, més frescor, més planxa: no sortir del restaurant destrossat i rodolant.

Què ens demanaríem ara per donar-nos una alegria a taula, senyor Font?

Unes anxoves casolanes. Unes gambes a la planxa sobre llit de sal. I una cassola de llamàntol amb patates de Prades.