“Fes el que et doni la gana i seràs un esclau”

Al cervell, la IA suma o resta?

És preocupant que ningú no investigui el seu efecte sobre l’estructura neuronal dels nens. Ja tenim problemes d’atenció i de memòria a l’escola.

Hauríem de limitar la IA?

Hi ha massa interessos que ho impedeixen i molts interessats que siguem manipulables: comerciants venent-nos de tot; polítics comprant-nos vots; religions i sectes... Per això proposo una vacuna per activar la nostra voluntat.

Com?

Activarà el nostre sistema immunològic mental i així impedirà que el sistema ens dissenyi una mentalitat feble, claudicant i addictiva per dominar-nos millor amb el “ per ser feliç has de comprar-te això”.

I immediatament! Demana un crèdit.

Així ens fan confondre llibertat amb espontaneïtat. És un virus mental absolutament mortal. Quin és l’ésser més espontani?

...?

Un ase donant guitzes per tot arreu.

Som ases, professor?

Perquè el nostre cervell s’ha format al llarg de milers d’anys d’evolució amb nyaps evolutius increïbles com el sistema de desig i recompensa.

Només aquest nyap?

Per aquest nyap el diabètic sap que el sucre el mata, però continua morint-se per un pastís. El desig és independent del que és bo. Vet aquí el gran nyap educatiu...

On?

En el fet que el desig ens mou, però és la raó la que ens diu on ens convé anar, però sense capacitat per moure’ns. El drogoaddicte sap que la droga l’esclavitza, però la desitja.

Per què?

Perquè la raó ens va arribar més tard en l’evolució que el desig. I el gran nyap educatiu és no ensenyar a imposar la raó sobre el desig.

Amb “motivar” no n’hi ha prou?

Aquesta debilitat ens fa enormement vulnerables: com s’uneix la força del desig a la lucidesa de la raó?

Amb voluntat?

Amb el deure, que no és coactiu i limitador sinó la condició indispensable per a la llibertat. Una persona que no té cap deure continua tenint les mateixes ganes de tot i és esclava dels seus desitjos. Si eliminem la idea del deure, eliminem la idea de llibertat.

Per què creu que avui mor el deure?

Perquè patim virus mentals. Un virus mental és una creença que altera la meva manera de pensar, de sentir, d’avaluar...

Per exemple?

Acceptar que la gelosia és demostració d’amor. Això és un virus mortal.

Mata i esclavitza dones diàriament.

“És que m’estima molt”, diuen algunes víctimes d’aquest virus.

Altres virus mentals?

“No s’ha d’aprendre res de memòria”. És un altre virus mortal, perquè la memòria és l’ òrgan de l’aprenentatge i així m’estàs dient que no aprengui.

I el virus de ser autèntic?

Fer el que em dona la gana no és ser lliure, sinó esclau de les teves ganes. Això converteix les nostres decisions en complexes. I a les addiccions en el fenomen per estudiar el laberint de la naturalesa humana: desig, llibertat, felicitat, ètica, moral... La filosofia.

L’addicció no és un problema clínic?

Només si està consolidada, però el camí cap a l’addicció és un problema filosòfic. M’interessa saber per què som tan propensos a les addiccions i per què en una societataddictiva hi ha persones addictes i d’altres que no. Quins són els seus mecanismes de defensa?

No hi ha un component genètic?

Excepte en el cas de fills d’alcohòlics els altres es mouen en unes realitats de recerca d’experiències noves. La psicologia actual cau en la proliferació de conceptes i teories que s’encavalquen.

Què comparteixen totes les addiccions?

El temperament és hereditari, el caràcter és après i el projecte de vida és el decidit per mi. El factor que està present en totes les addiccions és la dificultat per enfrontar-se als problemes. I es recorre a la substància addictiva per enfrontar-s’hi.

I en aquest punt actua la seva vacuna?

És desenvolupar des de petits la capacitat d’enfrontar-se als problemes –des de les matemàtiques fins a la convivència– en la seguretat que sempre els tindran.

Forjar el caràcter contra l’adversitat?

Hem d’educar amb la metodologia que ensenyi a enfrontar-se als problemes i no acceptar mai que, com volen fer-nos creure alguns polítics, no tenen remei.

Un altre virus mental?

Comú avui en política. Els enfrontaments són inevitables, però hem de gestionar-los no en format conflicte, com ara, sinó en el de buscar junts solució al problema, que és el veritable enemic.