“La vellesa és blasfemar quan et poses els mitjons”

Què farà aquesta tarda?

Plorar.

...

Llegeixo, mig despullat al sofà, escoltant jazz i cançons boniques. I ploro amb llàgrimes del cervell.

Recorda moments?

Però sense nostàlgia: són present.

Recorda son pare?

Sever i religiós, el seu camp de taronges endolcia aquesta vall de llàgrimes, en espera d’ascendir al cel.

La mare?

Mirava devotament el pare. Va morir amb el meu nom als llavis, diuen. Jo no hi vaig ser. Jo era al campament de les milícies.

Quin nen era vostè?

Als 10 anys el consiliari d’acció catòlica em va preparar per declamar de memòria un discurs en una acampada, des d’un cingle: 400 nens a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real.

Es va espantar?

Va determinar la meva existència. M’ho van demanar més vegades. Em vaig sentir un nen diferent. No me n’he recuperat.

Continua al cingle?

Em vaig sentir assenyalat per Déu. Per això vaig necessitar concedir dues bases d’avantatge als altres. I continuo fent-ho.

Per exemple?

D’entrada, dono sempre la raó a l’altre. Em retrata un somni recurrent: arribo tard al meu afusellament. L’ escamot espera. Demano perdó! La culpa al meu clatell.

Per què escriu?

Per posar-me del costat de l’altre. Ho veu?

Què és escriure?

Decidir que tens alguna cosa a dir, i atrevir-se a dir-ho malgrat el risc del ridícul.

Va venir a Madrid per escriure?

Per allunyar-me d’una València on al final de la carrera em vaig quedar sense amics. Vaig arribar el 1960 al cafè Gijón: allà hi havia Espanya, la resta era estranger.

Què feia allà?

Acabat Dret, els meus pares esperaven que preparés oposicions. Però jo fumava i llegia, fumava i llegia i llegia...

I amb 30 anys, l’any 1966... premi!

Vaig saber de la mort d’un amic de joventut, Vicentico Bola : em vaig asseure a la cafeteria Yago i, sense pensar i amb bolígraf, vaig escriure la seva vida: El resuello . Va agradar, i em va portar a guanyar, amb Pascua y naranjas , el premi Alfaguara.

El van entrevistar com a guanyador...

Em preguntaven pel meu ofici i no em sortia dir “escriptor”. “És taronger”, va dir algú... i així va sortir a la premsa.

La seva llengua natal és el valencià.

Respecto molt el castellà per ser llengua apresa: em miro per ser-li digne, i en cada paraula busco la seva música (de quan era poesia) per encavalcar-les rítmicament.

Quan el llegeixo... veig Sorolla.

Perquè el més profund és la superfície de les coses. A la llum del dia tot es veu més clar, també la filosofia.

Quan el llegeixo veig arengades en bota.

El món ens entra pels cinc sentits corporals... i de nen vostè va tastar arengades.

Hi veig anxoves, també.

Pintada en tombes egípcies vaig veure una anxova sobre base de coca. Blat, oli, anxova: zen pur! Igual com avui a Dénia: coca amb anxova que jo anomeno un faraó .

El llegeixo i em veig mar endins.

La costa és aglomeració pestilent. He navegat 50 anys per aigües blaves: vent a la vela, onades en l’amura, silenci, res.

Alta mar.

Allà tots els sentits es concentren en un punt: et converteixes en un místic.

El llegeixo i fa olor de galant de nit.

Perfums de la nit: dona’ls profunditat, no s’embotellen.

El llegeixo i cau or líquid: oli d’oliva.

Sòcrates i Plató van passar i tots els filòsofs i emperadors canvien... i l’oli d’oliva roman.

Vicent, ha de triar: orxata o granissat de llimona?

Com a ponderat socialdemòcrata que soc, jo barrejo orxata amb granissat de llimona. I he batejat la mescla: un alcoià .

Té amics?

És el més valuós que tinc. Jo podria ser en qualsevol punt del món si a les set del vespre truco als amics per a un gin tònic i diuen que sí. L’amic diu sí!

Què és l’amistat?

Millor que l’amor. L’amor cursa amb gelosia, l’amor dona patiment, l’amor és un bolero, és la vora del penya-segat: hem ballat molta violència de gènere! Per amor es mata... i per amistat es dona la vida.

Savieses de la vellesa...

La vellesa? La vellesa és blasfemar quan et poses els mitjons.

I la mort?

Va morir el meu fill Mauri. La meva edat no em donarà ja temps per a superar el dolor inhumà d’aquella estocada equivocada de la mort.