“En la democràcia ha anat baixant la formació dels nostres polítics”

Li dol que paguem a Hisenda entre casos de corrupció?

En vaig poder corregir alguns al meu pas pels jutjats de la meravellosa illa de la Palma, on una senyora em va dir: “ Escolti, jutgessa, jo he pagat i no m’arreglen res”.

Suposo que la creia part de la trama.

I m’alegro d’haver netejat allò. Després ho vaig viure als jutjats de Madrid, on estava consolidat que perquè et fessin les coses calia pagar.

Només era un grup d’indesitjables?

Era habitual que advocats o procuradors negociessin amb els funcionaris: “Quant em cobraràs per a això? Quant costes?”.

Va poder netejar-ho també?

Eren les estelles , com les anomenaven el 85. I vam aconseguir posar-hi fi publicant-ho a la premsa. Recordo que vaig publicar un article que es titulava “ Por si cuela”.

Per què aquest títol?

Perquè en els escrits el codi de l’ estella era posar a mà “ S.C.” (Si cola) per indicar quant costaria.

Va entrar en política per llimar estelles ?

La gestió pública m’apassiona perquè pots il·lusionar els funcionaris i millorar el servei públic, i els ciutadans ho agraeixen i és meravellós... Però quan em van oferir presentar-me a l’alcaldia de Madrid no m’abellia gaire, d’entrada.

Què la va fer decidir-se?

Que vaig veure que Esperanza Aguirre, amb la meva edat, es presentava per la dreta.

I vostè va guanyar l’alcaldia: va valer la pena?

Va ser meravellós viure la ciutat, que batega, que té energies. I obrir-me, entendre-la, possibilitar-la, col·laborar... Em va semblar molt bonic.

I va tornar a presentar-se.

Vam guanyar en vots, però va aparèixer Vox i li va donar l’alcaldia al PP. Jo havia après que estar en política és escoltar, ser un més. Sempre anava i vaig en transport públic i les converses eren i són delicioses.

L’alcalde és més que un polític?

Cal que estigui despartiditzat i que contacti amb la gent directament. Si l’alcalde està massa vinculat al partit, la cosa es trenca.

Els partits no són la democràcia?

Els partits han d’estar en la societat, però no ser els que hi manen. El càrrec elegit pel partit que va al partit a preguntar què ha de fer... és un virus de la democràcia.

Per què?

Perquè cap càrrec no ha de confondre els interessos del seu partit amb els de la seva ciutat o els dels ciutadans. En la mesura que el partit només vol guanyar eleccions no serveix a tots. Un partit ha d’influir, compartir...

Ha de ser més compartit que partit?

Per això jo em queixava quan un partit aplaudia algú només perquè era dels seus, encara que les propostes d’un altre fossin millors per a tothom. És miserable aplaudir algú només perquè és dels nostres.

No és un raonament ingenu?

S’ha de tenir present, perquè el contrari propicia la deriva populista antisistema.

Millora o empitjora aquesta democràcia?

La nostra democràcia és descurada. Necessita cura. I la cura comença per analitzar l’objecte que cuides.

Com les mares?

Quan cuides un nadó, un amor, una societat... analitzes el que la perjudica, i avui hi ha virus en la democràcia que impedeixen que sigui el govern de tots. Em refereixo a reduir-la als partits i a entendre la política com una professió, quan és una responsabilitat.

Quin mal hi ha a viure de la política?

És un error, perquè el polític de professió no en té cap altra, barreja interessos i serveix els del partit, i el seu de continuar cobrant un sou, amb els dels ciutadans.

I si no té una carrera a la qual tornar?

Aquest és el problema. En la democràcia ha anat baixant la formació dels polítics. Hi ha hagut un descens de la seva formació.

Per què?

Si no tens res millor, cobrar 3.000 euros al mes fa que alguns es quedin en el càrrec encara que sigui a l’oposició o d’assessors...

Realment compensa aquest sou els tràngols que requereix servir un partit?

Ara hi ha, a més, el risc de batzegades que es donen en les primàries de cada partit...

Feies la pilota a A i al final guanya B?

I et portaran a col·lació, sense cap respecte a la teva dignitat i la de la teva família, tot el que creuen que et perjudica. I si féssim una anàlisi sociològica de totes les sentències per corrupció, n’hi ha; però ens portaria a veure que en molts casos es tracta d’errors, simples equivocacions amb una sanció tremenda.

Doncs no sé si compensa fer-se polític.

Hi comença a haver inconvenients per a la representació política que la fan indesitjable. I si és indesitjable, qui es presenta?

Què proposa?

Cuidar la democràcia, i no només la cuiden els d’esquerres. Intentarem votar a uns i a vegades votarem a d’altres.