“Aviat no ens sentirem únics a l’univers com a éssers vius”

Per què es va fer astrònom?

Em va fascinar veure Saturn i el seu anell quan tenia 11 anys. Vaig decidir ser astrònom.

I què li enganxa ara?

La il·lusió que trobem vida en un planeta fora del sistema solar.

I qui no voldria trobar-la?

Però jo investigo exoplanetes i aquest és el Sant Greal del meu camp, que només té 30 anys; però l’enorme potencial de canviar la nostra concepció de l’ univers...

Com?

Com ja van fer Copèrnic, Darwin o Einstein­. Seria treure la Terra del centre de la vida demostrant que no és l’única que la té; com Copèrnic va treure el planeta del centre de l’ univers demostrant que no ho era, i Darwin, la humanitat del centre de les espècies...

Serem només un planeta més a la fi?

Aviat no ens sentirem únics en l’univers com a únics éssers vius. Ni tan especials.

Ni tan sols; però sí tan llunyans: els exoplanetes són a distàncies inabastables.

Per viatjar, sí; per observar-los amb telescopis, no.

Per a quan?

La tecnologia per observar exoplanetes i poder deduir si hi ha vida ja està dispo­nible.

Telescopis?

En el meu cas, que estudio els subneptuns , amb el telescopi espacial James Webb podem­ analitzar l’atmosfera d’algun d’aquests exoplanetes fins al pas següent, que és trobar-ne un d’anàleg a la Terra...

Com d’anàleg?

Seria de la mida de la Terra, orbitant una estrella com el Sol a una distància en la qual hi pugui haver aigua líquida. I si amb el Webb no la veiem, ens quedarà l’ Habitable World Observatory Life, que el 2040-2050 podrà fer aquestes observacions.

Com podem veure un extraterrestre amb telescopi?

És complicat. Necessites distingir un fotó reflectit del planeta entre mil milions de fotons que arriben de l’estrella. Però es pot i s’està treballant en això, perquè per primera vegada hi ha un pla.

I hi haurà un resultat?

Hi haurà ciència per respondre a una pregunta tan antiga com la humanitat. La de si estem sols en l’ univers, que fins ara només la responia la filosofia, la religió, l’esote­risme...

La ciència és menys excitant?

Al contrari, l’ astronomia ens dona la perspectiva d’espècie que és fàcil de sentir i en la qual tots connectem amb tots i l’ univers qualsevol nit davant el cel estelat. I per això l’astroturisme cada vegada és més popular.

Si l’ univers té 13.000 milions d’anys.. . tindrà un final?

L’ univers en temps és finit. Però les lleis de la física són les mateixes a tot l’ univers; però el més comú en la formació planetària no són els sistemes com el nostre sistema solar­.

Quins són els més comuns?

Els subneptuns que investigo: planetes de mida entre el de la Terra i Neptú dels quals amb prou feines en sabem res. Necessitem poder explicar amb un mateix model aquests exoplanetes i també el sistema solar. I en direcció a aquesta teoria ens estem movent.

Difícil?

Molt, perquè coses que es demostren certes en la formació del nostre sistema solar no ho són fora d’ell. Igual que si mirem aquí a Barcelona, hi haurà més gent d’entre 1,70 i 1,80 cm; però en el conjunt de la humanitat la mitjana d’ alçada és més gran. De la mateixa manera, estudiar els exoplanetes ens proporciona una visió demogràfica del conjunt dels planetes que abans no teníem­.

Per què hi ha gana inversora per l’espai? És tan rendible?

Crec que encara és, sobretot, un desafiament. Més enllà no sabria dir-li.

I rendible per a tota la humanitat?

Sobreviure a l’espai ens fa pensar en gran i ja ens permet –des del GPS a l’escàner– gaudir de l’aventura. Instal·lar telescopis a la cara oculta de la Lluna seria tot un progrés i explorar Mart i comprovar si hi va haver vida...

I trobar noves energies?

El prototip per al reflector Orbiter d’obtenir a demanda energia solar és molt perillós, perquè suposa alterar la natura. I les constel·lacions de satèl·lits estan posant en perill el cel i, sobretot, les nits.

Cada vegada és més difícil veure-hi negre?

De nit passen constantment satèl·lits que interrompen les nostres observacions i la contaminació lluminosa ens deixa sense el dret elemental a la foscor.

Costa de contemplar la nit?

Les espècies nocturnes pateixen i les plantes generen menys oxigen, i nosaltres perdem el dret com a espècie a contemplar un cel fosc.