“He vist penjar una nena a classe per haver parlat la seva llengua”

Yásnaya?

Yásnaya és la finca i tomba de Tolstoi. El meu oncle llegia rus. Em vaig criar en una família rural.

Què feia la seva família?

Criar conills, rentar roba, brodar, cuinar al fogó la collita de la milpa...

Milpa?

És l’ecocultiu combinat de blat de moro, mongeta i carbassa, sinèrgic al mateix espai. És ancestral a Mesoamèrica.

Perquè vostè és mexicana.

No mexicana. Jo soc mixe.

Qui són els mixe?

Ens anomenaven així els conqueridors castellanoparlants. El poble mixe parlava la llengua zoque en la seva varietat ayuujk.

No coneixia la llengua ayuujk.

Ayuujk significa llengua de la jungla: la meva llengua materna.

És molt antiga?

Acumula de quatre mil a cinc mil anys.

Quants parlants té l’ ayuujk?

Uns 130.000 parlants avui, i en descens: és una llengua que bé podria desaparèixer en el decurs d’una generació.

Li fa mal, això?

Sí. I la fomento per preservar-la. És una riquesa cultural mereixedora de protecció. Com altres famílies lingüístiques prehispàniques: hi ha 365 sistemes lingüístics indiamericans, és a dir, comunalectes.

Què és un comunalecte?

La parla local de cada comunitat rural.

365 comunalectes, diu? Molt deficients lingüicides van ser aquells espanyols...

El lingüicidi es va perpetrar a les escoles: es colpejaven els nens si se’ls escapava a classe parlar en la seva llengua materna.

Al virregnat de Nova Espanya... o al Mèxic independent des del 1821?

Al Mèxic independent d’ Espanya, claríssimament! Era obligatori parlar només en castellà, com a política estatal dissenyada, esclar, per la minoria blanca criolla.

Sota quin argument?

Que Mèxic només progressaria si tots els seus ciutadans parlàvem un mateix idioma. Als anys trenta es va legislar així.

Va patir vostè aquesta política?

Jo he vist a l’escola una nena penjada de cap per avall per parlar la seva llengua, castigada pels professors.

Professors molt bàrbars.

I l’any 2015 hi havia encara nens castigats als lavabos pel mateix motiu. Quan vaig estar a Los Angeles... vaig veure que els castigats eren els nens castellanoparlants.

Idèntica barbàrie antihumana.

Accentuada per la política de Trump: vol l’anglès com a única llengua oficial.

Són comparables els conqueridors hispanòfons i els anglòfons?

El virregnat hispanòfon va prioritzar conquerir ànimes per al catolicisme, sent secundàries la raça i la parla. El conqueridor anglòfon és colonial i va prioritzar l’extracció de riquesa amb treball esclau del no blanc i emportar-se-la.

El virregnat tampoc no seria manc...

S’havia arribat a desmembrar nadius zapoteques, acusats d’idòlatres. I a exhibir les seves restes corporals pels camins.

Hi ha avui un pensament indígena?

“Pensament indígena”? Quina etiqueta colonialista! Això d’ indi (habitant de l’ Indo, en sànscrit) genera en llatí indigena (nascut allà), que en llengua ayuujk no existeix. Dir “indígena”, doncs, és dir “colonitzat”, al meu parer.

Existeix un pensament colonitzat?

No hi ha un pensament encapsulat, hi ha a Mèxic lligams culturals mesoamericans-espanyols-africans-japonesos...

Els mixes han arribat a identificar-se amb l’ Estat mexicà?

No. I jo no vull un Estat. I menys els seus trets: heteropatriarcal, racista, capitalista i colonialista depredador. Bah! I nacionalista, a més, com a religió nova.

Llavors... quina és la seva alternativa?

No delegar solucions en l’ Estat, sinó abordar-les des del confederalisme democràtic: el comunalisme!

I els trets del comunalisme serien...

Propietat comunal, assemblearisme, treball col·laboratiu i comunalitat de l’autoritat no piramidal i de les festivitats. Serviria –per barris– per a les grans ciutats.

Una organització no estatalista?

És viable viure en un món sense estats. S’hi viuria millor, més en les coses concretes. L’ Estat, aquest invent de fa dos-cents anys, avui ja no dona per a més.

En quina llengua parla en família?

En ayuujk amb alguns, amb altres en castellà. Lluito per la supervivència de la llengua i per dur a totes les comunitats aigua potable i serveis, i prevenir incendis.

Quin seria el seu ideal?

Ser mixe... sense ser indígena.

Li desitjo el millor: ajudi’m que l’hi digui en la seva llengua ayuujk.

Digui’m “ Kajaanaxy mejts ntseky”.