“Mesurava la pluja amb una llauna de conserves i un tub d’aspirines”

Quan va aprendre a llegir el cel?

Observant el meu pare i el meu avi, pescadors artesanals. Vaig començar a sortir amb ells als cinc o sis anys.

Ells el van ensenyar?

Fa seixanta anys les previsions eren molt deficients. Els pescadors miraven directament el cel.

Què hi veien?

La forma i la posició dels núvols, el color del cel al capvespre, l’onatge... Una cella, que és un núvol estàtic sobre una muntanya, podia anunciar quin vent bufaria.

El mar també parla?

Si arriba mar de fons sense vent, tard o d’hora arribarà el vent. Els pescadors coneixien molt bé aquests senyals.

Volia ser meteoròleg?

No volia ser res en concret i m’interessaven moltes coses. Em vaig dedicar a la topografia. Treballar pel meu compte em va permetre compaginar-la amb la meteorologia.

Va començar a mesurar la pluja amb tretze anys.

Sí, amb una llauna de conserves i un tub d’aspirines. Vaig calcular la relació entre els seus diàmetres i en vaig dibuixar una escala.

D’enginy no n’hi faltava.

Calia fer treballar el cervell. Després vaig fabricar un anemòmetre amb cullerots de sopa i uns engranatges.

On va col·locar l’aparell?

Dalt d’una muntanya. Per conèixer el vent des de casa, un amic em va construir una emissora. Vaig modificar una ràdio i a la nit un radiocasset em gravava el vent cada hora.

I va construir un heliògraf.

Sí. Una esfera de vidre concentra els raigs de sol sobre una cartolina. Mesurant la marca sé quantes hores de sol hi ha hagut.

I també mesura les onades?

Vaig nedar fins a la roca d’en Boni amb un pinzell i un pot de pintura al cap i vaig marcar línies per calcular l’alçada de l’onatge. I vaig dissenyar un mareògraf que funciona des del 1990.

Quan va passar d’afició a compromís?

Des del gener del 1972 tinc una fitxa diària d’observació.

Què anota?

La pressió, la temperatura, la humitat, el vent, la pluja, l’estat del mar i les espècies que observo.

Ni la mili va interrompre la sèrie?

Vaig ensenyar a la meva mare i a la meva germana a prendre les dades tres vegades al dia. Gràcies a elles no hi ha cap llacuna.

Quant fa que mesura la temperatura del mar?

52 anys diàriament. Surto amb barca i m’endinso una milla més enllà de les illes Medes.

Recorda quan va comprendre que allò anava de debò?

Al cap de tres anys vaig pensar que ja ho sabia tot i que podia deixar-ho. Vaig revisar les dades i vaig veure que cap any no es repetia.

Com més respostes troba, més preguntes apareixen?

Exactament. Intento desxifrar una cosa i acabo complicant-me encara més la vida.

Per a què serveixen totes aquestes dades?

Els investigadors les utilitzen en estudis climàtics i biològics sobre meduses, gambes, espècies marines i canvi climàtic.

L’espanta el que mostren?

Sí. Els oceans absorbeixen gran part de l’excés de calor, però la seva capacitat no és il·limitada.

Quines conseqüències té?

El Mediterrani s’està tropicalitzant. Hi apareixen espècies que abans eren pròpies de zones més meridionals i augmenten els fenòmens meteorològics violents.

El que vostè fa és sacrificat...

La curiositat sempre ha pogut més que l’esforç.

No ha pensat mai: “Què faig jo aquí”?

No. Quan era petit gairebé no hi havia turisme ni biblioteques on consultar allò que m’intrigava. Així que intentava descobrir-ho pel meu compte.

Els seus amics anaven a ballar mentre vostè prenia dades?

Només he anat dues vegades a una discoteca. Encenien i apagaven els llums, no vaig veure una escala, vaig caure i vaig pensar: “Mai més”. Prefereixo el mar; té menys perill.

No li fa por?

Durant alguna tempesta, veient caure llamps a cinquanta metres de la barca.

No ha tingut mai parella?

No he tingut mai nòvia. Probablement m’haurien fet triar entre les meves coses i la relació. I si un dia no veig el mar, l’enyoro.

No el cansa sempre el mateix paisatge?

Mai. Cada matí i cada tarda vaig amb bicicleta fins a l’extrem del poble per observar l’estat del mar. L’escenari és sempre el mateix, però l’obra de teatre canvia cada dia.

Després de més de mig segle observant-lo, què continua sense entendre?

Coneixem millor la Lluna que el fons del mar. Per comprendre on anem, hem de saber d’on venim.