“El cervell no focalitza ni descansa si va de pantalla en pantalla”

Per què cada vegada els textos tenen frases més curtes?

Per la dispersió inherent a la digitalització i el malbaratament de dopamina que ens permet tenir el mòbil sempre a mà.

Cal apagar el mòbil?

El canvi incessant de tasques que permet ens impedeix concentrar-nos i ser més creatius. El cervell no focalitza ni descansa si va de pantalla en pantalla.

Com podem concentrar-nos?

Cal entendre abans com funciona la concentració. El cervell necessita cinc minuts per començar a fer alguna cosa de debò. I, segons circumstàncies i la persona, en necessita fins a deu per focalitzar.

Sense fer res?

Mirar per la finestra o passejar sense rumb... Desconnectar per connectar després. Com que avui canviem contínuament d’objecte d’atenció –pel mòbil sobretot– costa més aconseguir concentrar-se només en una tasca.

Què puc millorar?

Aquella velocitat i profunditat en la concentració, a fer connexions, requereix, diguem-ne, un combustible, una energia per enfocar-se que s’adquireix amb bona nutrició i somni reparador.

Un cervell descansat?

El cervell no descansa mai, però sempre està seleccionant el que considera més rellevant per concentrar-se. Aquest és el punt de l’enfocament. Si estàs cansat o malnodrit, li costa i triga més a decidir què és important en cada moment.

No és obvi?

Passi una nit i un dia sense dormir ni menjar i veurà de què parlo. Li donarà la mateixa importància a tot.

Com recordar cares i noms?

Un rostre és un focus d’atenció i hi ha qui n’hi concedeix tanta que no pot concentrar-se en la conversa. És més efectiu preparar-se per reconèixer qui val la pena i què diràs.

I per preparar una prova?

Atents a les quatre fugues de l’atenció en focalitzar. La primera és no estar prou implicat. Si la prova és molt divertida, aconseguirà dopamina de seguida...

Com en una gimcana?

Per això tenen èxit. Si alguna cosa és molt excitant, és fàcil concentrar-se a fer-ho, perquè gratificarà de seguida amb molta dopamina. Si és avorrit, per exemple...

Fer una cua molt llaaaaarga?

En aquesta cua tothom pensa en qualsevol cosa menys en la cua. Si una tasca és molt fàcil, el cervell tria altres coses en què pensar. Ha fet ja la seva declaració de la renda?

Em temo que sí.

Doncs és un exemple de tasca avorrida i, quan en tingui una al davant massa fàcil o lenta, pot autoincentivar-se perquè no ho sigui tant.

Com?

Posi’s un repte. Digui’s que tancarà la declaració; o els deures; o el correu de la feina... En una hora! I si ho aconsegueix, feliciti’s, “ben fet, Lluís!”, a si mateix amb un ritual elaborat: doni’s un capritxet.

Això augmenta la concentració?

Disminueix la primera fuga de l’atenció: la falta de dopamina per avorriment. Si és massa difícil per a vostè també generarà fatiga per desistiment. La segona fuga d’atenció és la fisiològica de menjar o dormir malament. És fàcil d’evitar. La tercera fuga d’atenció de vegades no depèn de tu... És el que t’ha passat o creus que passarà i comença al teu cervell.

Un desastre que tems o lamentes?

Són les fugues internes d’atenció en el present. Qualsevol disgust real o imaginari; estar enamorat; frustrat; angoixat...

Com evitar la fuga per obsessió?

Escrigui! Escrigui i descrigui les seves pors, dols, enutjos, traumes... I aconseguirà deslliurar-se’n almenys en part. Treure’ls del seu interior és començar a superar-los...

Quin és el camí més fàcil cap a la concentració?

Un cap sempre enfadat que li exigeixi més i més. Per això n’hi ha tants.

És un estímul però... durador?

Vostè acabarà marxant o acomiadant-se o trobarà la manera de deslliurar-se d’ell. No durarà tant com la motivació que vostè mateix sàpiga donar-se. A la llarga funciona millor l’entusiasme, la il·lusió, posar-se fites... L’altre, no.

I si soc el meu propi cap enfadat?

Sigui el seu propi cap motivador. Digui’s que escriurà el millor correu de feina; si fingeix entusiasme, l’acabarà tenint.

Si m’adormo en una reunió pesada?

Jugui amb alguna cosa: un bolígraf, faci dibuixets... Mantingui així el cervell ocupat perquè no es desconnecti del moment, encara que sigui avorrit.