“La IA era una bola de neu i ja és l’allau que va matar la Molly”

Com va conèixer la Molly?

Vaig filmar diversos documentals sobre l’alta tecnologia en les nostres vides i un amb The Guardian sobre Cambridge Analytica i com la seva decisiva influència a les xarxes socials va aconseguir que Donald Trump guanyés les eleccions.

Va ser increïble... Però només aleshores.

Com el Brexit , un altre èxit de Cambridge Analytica i la ultradreta high- tech .

Que acaba de guanyar – Musk entusiasmat felicitant-la– en un estat alemany.

Jo vaig descobrir aquesta relació perversa entre les xarxes, la incipient IA i la ultradreta llegint Age of surveillance de Shoshana Zuboff i així em vaig adonar que Molly Russell i el seu suïcidi van ser un dels primers resultats d’aquest experiment que ens posa a tots a prova.

Els jutges nord-americans acaben de condemnar Meta per aquest experiment.

En realitat, aquests quatre mil milions de dòlars amb què han multat Meta per generar addicció als menors no són més que...

És el moment tabac de les xarxes?

Tant de bo, però per a Meta aquests diners només són una minúcia en el seu compte de resultats.

També li han imposat límits.

Però no afecten l’estructura addictiva de l’algoritme que va portar la Molly a la depressió i al suïcidi i està degradant la formació dels nostres menors.

Els resultats PISA han estat desastrosos per als escolars de l’OCDE.

Perquè aquest teixit algorítmic addictiu high- tech està empoderant un grapat d’ultrarics a costa d’ endarrerir la maduresa de nens i adolescents als quals priva d’hàbits, com el de la lectura, que a nosaltres ens van ajudar a formar-nos.

Per què?

L’addicció a la dopamina que generen els dificulta la concentració en cap altra cosa que no sigui el mòbil a tota hora.

Però de debò va matar la Molly?

Jo no puc filmar-les totes, però hi ha milers d’històries semblants a tot el planeta que demostren que la IA i els algoritmes que perfecciona eren una bola de neu i ja és una allau que va matar la Molly i està arruïnant la vida de milions de nanos.

I els adults?

Aquests oligarques de la tecnologia també ens estan prenent llibertat política, capacitat de decisió, atenció, son, qualitat en les nostres relacions, per donar més poder i diners als amos de la IA i a la ultradreta amb què s’alien.

No aprendrem a dosificar-los?

Tant de bo. Jo estava alertat per la meva investigació sobre Cambridge Analytica d’aquella aliança perversa quan vaig llegir sobre Molly Russell i com havia estat empesa al suïcidi per l’algoritme d’ Instagram.

No creu que hi ha milions d’ instagramers que no se suïciden?

Però la Molly és l’alarma, el cas extrem que ens avisa que milions de nens i joves eren sotmesos a l’addicció a les xarxes i a conductes i hàbits de consum indesitjables.

És el que s’ha sotmès a judici en el que ha condemnat Meta?

I per això hem aconseguit que en el nostre documental també participin whistleblowers (denunciants que treballen a les plataformes) com Frances Haugen, Arturo Béjar i d’altres. El seu testimoni va ser part de l’al·legat del fiscal contra Meta als EUA.

El cas de Molly Russell ha pesat en el procés contra Meta?

Sens dubte. I estic orgullós d’haver-lo documentat des d’un petit suburbi anglès en una família modesta. I he d’afegir que els advocats de la família Russell van ser un exemple de dedicació i eficiència.

Al final no es beneficien així també les plataformes d’un rentat de cara ?

Jo m’estimo més interpretar-ho com aquella bola de neu que es transforma en l’allau que va matar la Molly. Fa uns anys, quan vam començar a passar més i més temps al mòbil, ningú no qüestionava les xarxes. La tecnologia semblava fins i tot beneficiosa per desenvolupar el cervell dels nens.

A les escoles s’afavoria.

I hem fet que canviï aquesta percepció i que avui les plataformes i els seus algoritmes ja no siguin innocent entreteniment.

Austràlia, Itàlia, França, Espanya... limiten l’ús d’aquestes xarxes per menors.

Tant de bo hagi ajudat a aquest canvi en benefici de tots i dels menors en especial. Pel que fa a indemnitzacions o no: són rellevants per a qui les rep, però no per als ultrarics que les donen. Em continua indignant que els interessi més explotar nens i altres éssers humans que la seva salut mental.

Creu que aquestes addiccions digitals proliferaran?

Si no reaccionem, aquest grapat d’ultrarics i les seves tecnologies cada cop tindran més poder sobre les nostres vides i intimitat a canvi de l’evasió addictiva que ofereixen.