“Una nena rara, lletja... va sobreviure: la va cuidar el grup!”

Excava vostè a Atapuerca.

A l’ avenc dels Ossos, trec restes òssies d’avantpassats.

Què ens expliquen?

Els ossos de l’ oïda, per exemple, indiquen si parlaven.

Des de quan parlem?

Ossets auditius preneandertals a Ata­puerca indiquen que processaven una parla estructurada fa 500.000 anys.

I el nostre llenguatge sàpiens?

Es va consolidar fa 135.000 anys.

Per transmetre aprenentatges.

Fins avui... ja amb ordinadors a l’aula.

Això és bo o dolent?

Ets homo tecnologi cus , un animal tecnològic. Ara traiem els mòbils de les aules...

Ho aprova o ho desaprova?

Aprenentatge és relació. Amb el professor. Amb els companys. Ensenya el professor que sedueix. El coneixement viatja en l’emoció, no a la pissarra o la pantalla.

Quina emoció el va portar a la ciència?

Admirava Cousteau, Rodríguez de laFuente: estudiava biologia per veure animals... i a la universitat vaig conèixer Mariano Aguirre, pioner d’Atapuerca...

Y... a desenterrar homínids!

La ciència és la casa dels lliures. La paleontologia documenta el passat per fòssils.

Quin os li ha ensenyat més?

Els cranis de la Benjamina i la Tina.

Qui és la Benjamina?

Un crani preneandertal d’un humà que va viure fa mig milió d’anys. Una nena! Amb certa deformació.

Quina deformació?

Va patir craneosinostosi (plaques cranials soldades prematurament): se li va deformar el rostre i va patir retard cognitiu. Però va sobreviure fins als dotze anys!

Això és estrany?

Una nena rara, lletja... va sobreviure: la va cuidar el grup! Primera mostra d’altruisme de la història de l’evolució humana!

No som tan dolents!

Som tan agressius com compassius. Alhora. Agressius amb el rar, però alhora capaços d’hospitalitat altruista.

L’altruisme és evolutiu?

Sí: cohesiona el grup. Per ser més fort en l’enfrontament contra altres grups.

La bondat rendeix, doncs.

Estem programats per a la xenofòbia i el racisme... sense descartar l’esperança d’acostar-nos a l’altre, de la fraternitat: això ho proposaria un dia un tal Jesús.

Podem escollir.

Això és la llibertat: pots triar o competir o cooperar. L’altruisme consisteix a ajudar un altre... sense un retorn previsible.

I això rendeix, a la fi, reitero.

Vegi la Tina, un crani neandertal de fa 50.000 anys. Una altra nena! Aquesta d’onze anys... i amb síndrome de Down!

Se sap això mirant els seus ossos?

Va ser sorda i amb problema d’equilibri. En un clan nòmada caçador-recol·lector, estava condemnada, però... va sobreviure perquè va ser cuidada.

Després, tot i això, els d’Esparta estimbarien els seus nadons esguerrats.

Lliures per escollir, altre cop. El cervell humà, en tot cas, sempre va evolucionar cap a la vida social.

Tenim un cervell social?

Sí, modelat per reconèixer rostres i establir contactes i relacions. El teu cervell és una computadora psicològica!

Posi’m un exemple.

Arribes a casa, veus la teva parella fent morros... i el teu cervell automàticament s’activa per localitzar el conflicte i revertir-lo.

Som bons en això?

És la nostra especialitat neural, la nostra intel·ligència natural. Una equació matemàtica és fàcil al costat de l’equació emocional que suposa un enuig de la parella.

I cap a on evolucionarà l’ésser humà?

Desenvoluparem més i més adaptacions extrasomàtiques...

Més pròtesis: soc un animal protètic.

Ulleres, mòbil, internet, visió ampliada, intel·ligència artificial per a gairebé tot... I nosaltres... buscarem la bellesa!

La bellesa?

Som esclaus de la bellesa! Pensi a desfigurar-se: hi ha res pitjor? La bellesa és una brúixola per a l’ésser humà. I també d’una bella idea poètica ens podem enamorar.

I a causa d’aquests enamoraments... perpetrem moltes ximpleries.

I coses boniques, també. Un poble capaç d’aquesta poesia d’alçar castells, per exemple... té una força imbatible!

I què ens distingirà de la IA?

Els humans alimentarem la IA: aquesta serà la nostra feina. El llenguatge cons­trueix el pensament. D’altra banda, som l’únic animal ètic, i l’únic fet a còpia de futur: sabem prefigurar-lo i sabem fer que passi. Perquè l’ésser humà no s’adapta al món... sinó que el canvia: nosaltres can­viem el món!