“Estudiar cervells de ratolí no t’ho dirà tot sobre els humans”

Brillant currículum té: Cambridge, Viena... Barcelona?

Em vaig doctorar a Cambridge i vaig investigar a Viena...

Amb cervells humans?

Amb ratolins en laboratori al principi; però amb el doctor Jonas a Viena vam aconseguir estudiar a fons teixit de pacients d’epilèpsia operats que van donar el seu consentiment...

Era diferent de ratolins de laboratori?

Vam aprendre molt de cervells de ratolins; però el cervell humà no és “com el d’un ratolí però més gran”, perquè té moltes més connexions i no funciona igual.

Això espero.

Per això volia continuar estudiant cervells humans en hospitals més que no pas ratolins en laboratoris...

Per què l’hospital del Mar?

La meva parella és barcelonina i això hi va influir. Però també poder treballar amb el doctor Villoslada i un equip de neurocirurgians de prestigi mundial, com Carlo Marras.

Va explicar aquí la separació de siameses.

Aquesta cooperació entre neurocirurgians, pacients i neurocientífics ens permet investigar cervells de veritat avui a Barcelona.

Què espera descobrir ara?

Per entendre el cervell humà a fons cal estudiar el cervell humà a fons.

I si no aconsegueix que el deixin?

Seria com investigar el so d’una orquestra amb accés només a un clarinet, que són els ratolins. L’orquestra del nostre cervell té mil vegades més neurones que un ratolí, així que són 50 orquestres tocant alhora.

Per això treballa en un hospital?

Però vull reconèixer que estem investigant sobre el treball previ de milers d’investigadors de laboratoris en ratolins, mosques, cucs... Gràcies a ells ara és el moment d’avançar a cervells humans.

Ha tingut part d’un cervell humà viu a les mans. Què va pensar?

Van ser moments emocionants amb el neurocirurgià Carl Roesler. Vam arribar a tenir cervells de fins a disset malalts d’epilèpsia que necessitaven que els extraguessin aquell fragment de cervell.

I què va pensar vostè que pensaven?

Corríem emocionats. Vam veure la sinap-si neuronal i l’activitat de les mateixesneurones que havien estat al cervell demalalts quan esmorzaven poc abans pensant en la cirurgia que els esperava...

On són els records?

És una gran pregunta si sabés la resposta. Només puc aventurar després de la recerca de tants científics que em precedeixen que l’hipocamp, àrea que investigo, està associat a la memòria.

Cap pista sobre com funciona?

Ara mateix vostè està veient, escoltant i sentint milions de percepcions i d’alguna manera la memòria les emmagatzema en algun lloc en una mena de foto total de l’instant.

Emmagatzemem un garbuix de dades?

Però no de manera uniforme. Veu el quadre?

El de coloraines? Mal gust...

Potser és o no en aquest garbuix de percep­cions que ara emmagatzema el seu cervell. Tal vegada per bonic o per mal gust.

Per què unes es guarden i d’altres no?

Aquesta és una altra pregunta formidable.

Aristòtil parla del teler de la memòria: el que hi anem filant es recorda.

Algun dia comprovarem en un cervell humà com i on i per què es guarden unes dades i d’altres no i per a què.

Comparteix la idea que cada àrea del cervell té una funció?

Molts investigadors proven de localitzar-les, però jo diria que l’activitat cerebral és molt més complexa.

Com funcionaria?

Totes les neurones són actives tota l’estona i van canviant de lloc i de funció tota l’estona. Són sobretot dinàmiques.

Sobretot s’adapten?

S’adapten i adopten funcions. Depèn de per a què les necessitem. Dinàmiques.

Però com?

No hi ha localització de funcions, però sí que hi ha patrons d’activitat; camins d’activitat. Potser cal entendre el cervell així. Pensi en rius, canals d’activitat...

Els rius de la memòria?

Com rius que transcorren al llarg del seu curs sobre un traçat; però que poden canviar de direcció i sentit. Així que la memòria seria aquest flux resultat del flux que va transcórrer ahir i abans-d’ahir...

Per això si no utilitzes un idioma el perds?

La qüestió és com provar tot això sobre la massa cerebral física: com es parlen les neurones? Per què canvien?

Necessitarà molt de temps per saber-ho?

Cada vegada s’esperen resultats més ràpids. El que ja veig és que les neurones humanes es comuniquen de maneres diverses que no podien haver estat observades en rates.

Observa vostè la seva pròpia memòria?

Hi jugo contínuament al meu cervell per provar de connectar-la amb el que observo en quiròfan.