“Cabau va repartir flors entre les paradistes... i va ingerir el cianur”

M’aconsella un restaurant?

Per a quin dia? Per dinar o per sopar? amb qui? Hi ha restaurants per a tot!

Els tasta vostè tots?

Els que puc. M’apassiona la història de la restauració i l’alimentació: i la escric.

Què és l’últim que ha escrit?

Un llibre sencer sobre Ramon Cabau.

Hi ha placa a l’entrada de la Boqueria.

Allà es va suïcidar, el 31 de març del 1987.

Com es va suïcidar?

Una píndola de cianur. Va demanar un got d’aigua. Va agonitzar en braços de Llorenç Petràs, amic amb parada de bolets.

Per què Cabau es va donar aquell final?

Va arribar a la Boqueria d’hora, com sempre, pulcre, elegant, dandi, amb americana i gran corbata de llacet, lluint un espectacular bigoti... La Boqueria era el seu escenari favorit, el seu gran teatre quotidià...

Cabau era paradista? Era cuiner?

Era restaurador, director de restaurant. Es proveïa al mercat de la Boqueria. Havia fundat, al carrer d’Avinyó, el restaurant L’Agut d’Avinyó, el seu desafiament.

Què o a qui desafiava?

El sogre, Agustí Agut, amo del restaurant L’Agut, al carrer d’en Gignàs, al BarriGòtic.

Per què aquesta rivalitat?

Ramon Cabau s’havia casat amb la Paquita, la filla d’ Agut. Hi va haver tibantors. Cabau tenia clar com portar un restaurant.

I va fundar el seu. Amb èxit?

“A Barcelona es menja bé gràcies a Cabau”, escriuria Manuel Vázquez Montalbán, que va convertir Cabau en personatge de les seves novel·les de Carvalho, que gaudeix dinant a L’Agut d’Avinyó.

Quin va ser el gran talent de Cabau?

Va entendre que un restaurant és un assortiment de plats amb productes propers de qualitat ben triats i elaborats, i alguna cosa més: una atmosfera, un espai de trobades i convivència, confidències i amistat. I tot això ho va brodar!

El seu aspecte era part de l’atmosfera?

Esclar, ell es concebia com a personatge d’aquella gran òpera que és un restaurant i tot el que l’envolta, era la seva visió.

Quin va ser el zenit del seu èxit?

Tancaven tractes a les seves taules polítics prominents, artistes, negociants, empresaris... I Cabau feia favors i ho sabia tot: era molt influent.

Quins anys va ser això?

Va fundar L’Agut d’Avinyó el 29 de maig del 1962: va destacar fent sentir important la seva clientela. Amb la democràcia va créixer el cenacle polític, cultural...

On s’havia format Cabau?

Cabau era llest, observador i estudiós. Nascut a Bell-lloc d’Urgell i desfeta la seva família per la Guerra Civil, va recalar de nen a casa d’una tieta a Barcelona, que el va criar al carrer Ferran. Al barri tenien una farmàcia, que Cabau regentaria després de llicenciar-se com a farmacèutic.

De farmacèutic a restaurador!

Sí. A prop de la farmàcia hi havia L’Agut, i allà dinava Ramon Cabau cada dia... i així va entrar dins la família Agut.

I la farmàcia, què?

La va vendre. Per finançar el seu nou restaurant i centrar-se com a maître. “Tindré el millor restaurant de Barcelona!”, insistia. Volia fer-ho tot! També va estudiar Dret per ser advocat de l’ Estat... I va patir una crisi mental, va estar en un frenopàtic. Patia alts i baixos.

Això explicaria el seu final?

Se sabia poc de la bipolaritat. Els seus símptomes encaixen. I la seva autoexigència i les seves desavinences conjugals pels seus idil·lis... Havia registrat la propietat de L’Agut d’Avinyó a nom de la Paquita.

La seva esposa. Ai!

Cabau es llevava abans de l’alba cada matí i comprava tot a la Boqueria per al restaurant. Això era tota la seva vida sencera, palpar i olorar el producte...

I potser va témer perdre la joguina.

Pot ser. Ramon Cabau va planificar la seva mort per quedar a la retina dels barcelonins per sempre més.

Bé parlem d’ell.

Va repartir flors entre les paradistes abans d’ingerir el cianur, enmig de la Boqueria.

Operístic!

Cabau mereix el reconeixement dels barcelonins. I dels amants de la cuina de mercat. I de la més bona cuina catalana! Adorava dir, al seu restaurant “ja no em queda res!”, que equivalia a dir que els seus clients s’ho havien menjat tot, tot!

Quina floreta triaria per a Cabau?

Va dir el comandant Cousteau: “Tornaria a travessar el set mars per dinar aquí”.

Mengem alguna cosa a la seva salut?

Una flor de carbassó, pollastre amb gambes, oca amb peres o llagostins a l’allioli gratinats... Ah, i sorbet de violetes.