“El teu cervell pot descarregar anandamida, la molècula de Déu”

Qui soc jo?

Una construcció amb moltes capes que són el teu jo . En el fons, la teva essència, el no-jo.

Què és l’essència?

És intangible i real, tapada per la màscara, la personalitat visible.

Algun problema amb això?

Sí, si t’identifiques amb la teva màscara. No ets la màscara, ets la consciència que pot observar-la. Dedico la vida a indagar sobre la consciència, llegint, investigant...

I la gran conclusió és...

No et creguis res: experimenta-ho!

Alguna altra conclusió?

Que quan es desconnecta la xarxa neuronal per defecte, aflora la consciència... i experimentes una joia sense causa.

Joia sense causa?

Presència absoluta, pau absoluta.

Ha experimentat això?

Sí.

M’ho explica?

Vivim en les ideologies i creences... i ens fan patir. I jo patia. Per circumstàncies familiars, jo patia. Molt.

Tota l’estona?

Sí, sense adonar-me’n patia contínuament, patia i buscava consol en idees, mètodes, lectures. Una tarda vaig tocar fons. Em vaig desconnectar... Tenia 25 anys.

Es va desconnectar, diu?

La meva xarxa neuronal per defecte es va apagar. I va aflorar el no-jo .

I?

No patia! Vaig esclafir a plorar... de sorpresa per no patir! Tot era pau. Sense límits. No patia. Estava sol. Tot es va omplir de felicitat. Mai abans no ho havia sentit.

Va durar molt aquesta vivència?

Una hora i mitja. No ho he oblidat.

El va marcar viure això?

Tot el que he fet després surt d’aquell instant. Els meus estudis, el meu viatge de coneixement i els meus projectes pedagògics, i els onze llibres escrits, tot!...

I en quin punt està vostè ara, Borja?

En l’ anandamida.

Ananda... què?

Anandamida.

Què és?

Una molècula. Una molècula present al nostre cervell.

Al meu també?

Sí. Ananda significa en sànscrit ‘felicitat suprema’. És la molècula de la felicitat!

M’interessa.

Se n’ha dit, poèticament, “el neurotransmissor de Déu”: el cervell allibera anandamida... i accedeixes a un estat de cons­ciència sense ego, és diferent del rutinari.

Descrigui aquest estat.

Pau. Unitat. Transcendència. Feliç de ser un amb tot! És una pau connatural que portes dins, però tapada... És... Déu.

S’assembla això al que va viure vostè amb 25 anys, espontàniament?

Sí, en aquell moment vaig secretar espontàniament la molècula de la joia, segur!

Des de quan coneixem la molècula anandamida?

El químic israelià Rafael Mechoulam, el 1992, a la Universitat Hebrea de Jerusalem, amb William Devane i Lumir Hanus, va aïllar per primer cop aquesta molècula.

Què buscava Mechoulam?

El metge intern que treballa per calmar-nos i equilibrar-nos, un endocannabinoide: l’ anandamida... inhibida pel sistema neurototalitari en el qual vivim.

I poden ajudar certes drogues a activar l’ anandamida?

Sí, però hi ha altres formes d’activar-la. Parlo de neuroespiritualitat, antítesi d’una inconsciència que normalitzem per viure en una societat neurototalitària.

La consciència procurada per l’ anandamida és una consciència mística?

És una experiència mística o conciènciatestimoni, ja despersonalitzada, per sobre de l’atenció plena.

Doncs que visqui l’ anandamida.

Jo diria que santa Teresa experimentava descàrregues d’ anandamida, i Buda, i Lao Tse, i Jesús... Comporta comprehensió, estar en pau amb la vida.

Una ment científica és compatible amb l’ anandamida?

Einstein va dir: “Jo només crec en el Déu de Spinoza”. I per Spinoza, cosmos i Déu eren una unitat.

La fórmula E=mc2... va brollar d’una descàrrega d’ anandamida d’Einstein?

És plausible. A més, obrim un altre escenari al qual el neurototalitarisme continua anomenant “malaltia mental”.

Ajudi’m a alliberar anandamida.

Descansa bé. Dorm. Cuida un jardí. Passeja pel bosc. Respira conscientment. Exposa’t al sol. Desintoxica’t. Fes tai-txi. Balla. Conversa en calma.

O pateixo molt, molt... i toco fons.

És innecessari, malgrat que passi, com a mi. Ah, i et convé no donar importància al teu melic, alliberar-te de la teva presó.