Front comú per a la gigafactoria d’IA

Catalunya té l’ambició d’instal·lar a Móra la Nova una de les tres grans gigafactories d’intel·ligència artificial de la Unió Europea. Des de fa mesos, la Generalitat ha creat un front comú amb el Govern central i grans empreses per presentar una proposta guanyadora davant la Comissió Europea. L’objectiu és construir un macrocentre de dades, indispensable per processar la immensa quantitat de dades dels algoritmes d’intel·ligència artificial.

El mes de juliol passat es va fer un pas endavant amb presentació del consorci que liderarà la iniciativa davant Brussel·les, que preveu donar el seu veredicte a inicis del 2027. Ara els impulsors estan ultimant la preparació de la seva candidatura, que com a màxim s’ha de presentar el 12 de novembre. Espanya vol convertir-se en el centre de referència del sud d’Europa –de fet, el projecte preveu la instal·lació d’una planta a Portugal, a més d’una altra a Madrid– però té com a rivals altres propostes al nord d’ Itàlia i Grècia, a més de les candidatures pre­vi­sibles en les grans potènciesdel continent, com Alemanya iFrança.

La fórmula elegida per impulsar el projecte ha estat la creació d’un consorci publicoprivat que estarà controlat al 48% per l’ Estat –mitjançant la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT)– i a l’1% per la Generalitat –a través de l’Incasòl– mentre que el 51% estarà en mans de diverses empreses privades: Telefónica, Banco Santander, ACS –que tindran respectivament el 15,67% del capital– i la startup d’eficiència energètica Multiverse Computing, amb el 4%. De tota manera, aquests percentatges es reconfiguraran amb l’entrada eventual de nous socis en el projecte.

El mes de juliol passat, els responsables del consorci van escenificar el seu compromís amb una reunió a la Moncloa que va comptar amb la presència del president del Govern central, Pedro Sán­chez; el ministre per a la Transformació Digital, Óscar López; el president de la Generalitat, Salvador Illa, el president de Telefónica, Marc Murtra; el president d’ ACS, Florentino Pérez; el conseller delegat de Banco Santander, Héctor Grisi; el conseller delegat de Multiverse Computing, Enrique Lizaso, i el president del consorci, Francesc Fajula.

si el projecte surt guanyador, hi ha prevista una inversió inicial de 1.500 milions

Ara toca esperar el veredicte de la Comissió Europea, però el consorci ho té tot preparat per si la candidatura ibèrica esdevé una de les elegides. Segons els responsables del consorci, és previst el desemborsament inicial de 1.500 milions d’euros. D’aquest total, la SETT ja ha anunciat l’aportació de 720 milions d’euros mentre que la resta procedirà de fons privats. L’aportació de la Generalitat es materialitzarà en la cessió d’uns terrenys de l’Incasòl, ubicats al polígon El Molló de Móra la Nova.

En una segona fase està prevista l’arribada del finançament de la Unió Europea, els ajuts de la qual cobriran la resta d’inversió necessària per posar en marxa la gigafactoria, un finançament que pot oscil·lar entre un total de 3.000 a 5.000 milions d’euros. Els responsables asseguren que hi ha recursos disponibles. L’estratègia europea InvestAI preveu repartir un total de 20.000 milions d’euros per a la posada en marxa d’a­quests macrocentres d’intel·ligència artificial.

L’escenari més optimista preveu que la gigafactoria engegui la seva activitat l’any 2028. El desplegament està previst en dues fases: primer es posarà en marxa un mòdul i, l’any següent, el segon. La potència inicial serà d’uns 55 MW, si bé la idea és arribar a un total de 125 MW mitjançant una ampliació de la xarxa elèctrica i projectes d’energies renovables vinculats amb el territori.

Pel que fa a l’ ocupació, està prevista la generació d’un total de 250 llocs de treball d’alta qualificació i prop de 2.500 de treball indirecte. Una altra de les preocupacions en la població és el repte ambiental que pot suposar la instal·lació d’un macrocentre de dades, especialment a prop del riu Ebre. Segons la Generalitat, el disseny del projecte preveu un màxim respecte al medi ambient. “La gigafactoria no serà com un centre de dades de fa una dècada. Serà una infraestructura de nova construcció amb un consum d’aigua proper a zero perquè utilitzarà sistemes de refrigeració amb circuit tancat”, va assegurar aquest estiu Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat. Amb aquest missatge, el secretari va voler dissipar els dubtes sobre l’explotació de l’aigua del riu Ebre per proveir l’activitat del nou centre. A més, Tort va indicar que sobre la taula hi ha la possibilitat d’utilitzar fonts d’energia renovable com l’eòlica que són presents al territori.

el projecte d’espanya i portugal vol ser el favorit del sud d’europa

Per part de la Unió Europea, la instal·lació d’aquestes gigafacto­ries d’intel·ligència artificial resulta crucial per guanyar sobirania tecnològica davant l’imparable avanç dels Estats Units i la Xina. Aquest tipus de gigafacto­ries són considerades una infraestructura crítica, ja que operen com un gran centre de dades capaç de processar tota la informació generada per les plataformes de la indústria artificial. La demanda per part de les empreses i les institucions es multiplica de forma exponencial dia rere dia.