Una nova esperança per als petits municipis rurals

Els pobles petits van respirar satisfets el 16 de juliol del 2025 quan el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la llei de l’Estatut de Municipis Rurals.

Aquest estatut és una valuosa eina que estableix una llarga llista d’accions per evitar la pèrdua d’habitants, guanyar-ne de nous i millorar la qualitat de vida. Aquest és un instrument llargament reivindicat que ja ha fet els seus primers passos, però que presenta llacunes sobre l’aplicació d’algunes mesures previstes en el mateix; en concret, aspectes que fan referència a la creació d’habitatge en les 593 poblacions amb menys de 2.000 d’empadronats que hi ha a Catalunya.

ELS ALCALDES DESTAQUEN LA SENSIBILITAT DEL GOVERN, PERÒ DEMANEN MÉS CELERITAT

Els alcaldes van tornar a feli­citar-se, el passat 5 de maig, després que el Govern rubriqués el decret llei de mesures urgents en l’àmbit urbanístic i de la con­tractació en municipis rurals. Una de les grans lloses que frena l’ar­ribada de nous habitants i l’assentament dels joves que es volen emancipar en aquestes destina­cions és la gran dificultat per trobar una primera residència. Una de les prioritats de l’estatut és donar resposta a aquest dèficit, així com reduir la burocràcia en ajuntaments que disposen d’escàs personal i recursos limitats.

Tal com apunta Joan Solà, al­calde de Riner (Solsonès) i pre­sident de l’asso­ciació Micropobles, setmanes després de l’aprovació del decret llei han vist que “és molt difícil traslladar a la realitat la norma; el fons és bo, però queden moltes indefinicions que fan que els tècnics no vegin el camí a prendre per poder actuar en l’àmbit urbanístic”. El text validat pel Govern dona respostes a les demandes, en el sentit que flexi­bilitza el plane­jament en em­parar la construcció d’habitatge prin­cipal en llocs on fins al moment estava prohibit, com magatzems, granges, corrals i altres edifica­cions de caràcter agrícola, en sòl no urbanitzable. Així mateix incor­pora una nova figura, el POUM rural, pensat per per­metre als ajuntaments creixements moderats, una tramitació més fàcil i una avaluació ambiental simplificada. Però una cosa és la teoria i una altra, dur-la a la pràc­tica.

Micropobles va néixer el 2008 per donar veu als 484 municipis de menys de mil habitants, el 51% del total de Catalunya, però la població dels quals només representa el 2,5% del global. Reduir els tràmits administratius i posar els mitjans per disposar de més habitatge han estat dos dels seus principals cavalls de batalla.

“El decret llei planteja accions que xoquen amb altres lleis o que col·loquen als ajuntaments en situacions de vulnerabilitat tècnica, per això es va acordar per unanimitat que es tramités com a projecte de llei”, precisa Carme Ferrer, presidenta del Fòrum de Petits Municipis de l’Associació Catalana de Municipis ( ACM) i alcaldessa de Senan, localitat de la Conca de Barberà que compta amb 47 empadronats. Ferrerconsidera que s’han de repensar punts del decret, com el que estableix la creació d’inventaris d’edificacions en sòl no urbanitzable susceptibles de ser recuperades com a primera residència si formen part d’un conjunt habitat. Ferrer, Solà i també Jaume Gilabert, alcalde de Montgai i portaveu de la plataforma Eines de Repoblament Rural, coincideixen que el Govern ha mostrat més sensibilitat cap a les seves demandes i que ha posat en marxa algunes mesures, però que és necessària mes celeritat.

“La principal mancança a Montgai és l’habitatge. Tenim internet, dues escoles, una en cada nucli; bones carreteres... Si tinguéssim deu cases més, estarien ocupades”, assenyala Gilabert.

Malgrat els ritmes pausats de l’ Administració, Ferrer fa un balanç positiu del que s’ha aconseguit i valora els canvis que ha d’imprimir el Mecanisme Rural de Garantia, una altra eina inclosa a l’estatut que preveu una menade discriminació positiva cap aquests pobles en futures legislacions.