Barcelona guanya alçària al mapa portuari

L’ skyline del Port de Barcelona ha canviat sensiblement des de fa uns dies. Dues grues de 90 metres d’última generació s’alcen, amb permís del veí aeroport, al Moll Prat, a l’extrem més meridional del port. Són les noves incorporacions a la terminal BEST, dues grues catalogades com les més grans del món capaces d’atendre vaixells gegants de fins a 26 files de contenidors de mànega i de superar els 40 moviments per hora i grua.

Les dues infraestructures són sens dubte la cara més visible dels passos que està fent el Port de Barcelona per reforçar la seva capacitat, guanyar en eficiència i adaptar-se a una nova escala del comerç marítim, marcada no només per vaixells cada cop més grans i operatives més exigents, sinó també per una competència ferotge i una geopolítica més incerta, com passa amb l’estret d’ Ormuz.

Automatització, digitalització i electrificació marquen la nova era del port de Barcelona

I és que, cada dia, desenes de milers de vaixells travessen els oceans carregats amb les mercaderies que sostenen el comerç mundial. Al llarg del 2025 van transportar 12.900 milions de tones, segons dades de l’analista marítima Clark­sons Research. Ho van fer majoritàriament en contenidors ( TEU), que per primera vegada en la història marítima van superar el llindar dels 1.000 milions de TEU anuals: concretament els ports del món van manipular 1.012 milions de TEU, un 8% més que el 2024, segons l’última anàlisi de Dynaliners, una de les publicacions de referència del sector. Shanghai i Singapur són els ports més actius del món, amb 55 milions i 44,7 milions de TEU respectivament. Barcelona juga en una altra escala (3,7 milions de TEU el 2025) però està sotmesa a les mateixes forces que estan transformant el negoci: vaixells cada cop més enormes, concentració de les grans navilieres, rutes que canvien al compàs de la geopolítica i una batalla creixent entre ports per oferir als armadors operacions més ràpides, fiables i eficients.

El salt d’escala del Port s’està jugant, sobretot, a les seves dos grans terminals de contenidors. BEST i APM tenen en marxa plans d’inversió que, en conjunt, superen els 426 milions d’euros. Al Moll Prat, BEST ha fet de la semiautomatització el cor del seu model operatiu, mentre que al Moll Sud, APM Terminals emprèn una profunda modernització d’infraestructures i equips per guanyar capacitat, adaptar el moll als megavaixells, electrificar maquinària i digitalitzar processos. Són dues estratègies diferents per a un mateix objectiu, que el president del Port de Bar­celona, José Alberto Carbonell, emmarca en una transformació més àmplia: “El 2025 vam establir les bases per enfortir el port com a node logístic estratègic a la Mediterrània i per desplegar projectes en els propers anys per ampliar capacitats i modernitzar infraestructures, descarbonitzar activitats i donar suport al creixement de les empreses”.

BEST va ser la primera terminal semiautomatitzada del grup Hutchison Ports (Hong Kong) i actualment disposa de 68 grues automatitzades de pati, 15 grues de moll i 1.500 metres de línia d’atracada amb 16,5 metres de pes. L’ampliació no ha acabat. Després d’invertir 130 milions d’euros en els set nous blocs automatitzats posats en servei el 2025 i les dues grues acabades d’inaugurar, té previstos uns altres 140 milions per incorporar sis blocs automatitzats addicionals i tres noves grues de moll. “L’automatització ha permès gestionar millor els recursos disponibles, optimitzar la planificació de les operacions i prendre decisions en temps real davant escenaris cada vegada més complexos”, expliquen des de BEST. L’impacte va més enllà de la terminal: un estudi elaborat aquest any per KPMG xifra en 2.195 milions d’euros el valor afegit que genera la seva activitat a Catalunya, equivalent al 0,7% del PIB català, i en més de 20.500 els llocs de treball directes, indirectes i induïts vinculats a ella.

A pocs quilòmetres, APM Terminals, de la danesa Maersk, avança per un camí diferent. La companyia executa un pla de modernització de més de 156 milions d’euros, dels quals 93 milions corresponen a nou equipament i més de 63 mi­lions a infraestructures. Les obres permetran reforçar el moll, augmentar el calat, adaptar els sistemes d’atracada i operar simultà­niament dos megavaixells. S’hi suma la incorporació de cinc noves grues STS, l’electrificació progressiva de la maquinària i la digitalització de les operacions. “El nostre desafiament no és únicament moure més contenidors, sinó fer-ho de forma més intel·ligent, sostenible i eficient”, resumeix a tall de filosofia Julián Fernández, director general d’ APM Terminals Spanish Gateways. Una filosofia aplicable a tot el conjunt.