El repte de combatre el tràfic de marihuana de les grans màfies

Feia anys que els Mossos d’Esquadra advertien que Catalunya s’estava convertint en l’hivernacle de marihuana d’Europa. Alertaven que això suposaria un canvi de paradigma si es confirmava el pas d’un territori consumidor de cànnabis a un territori productor. Tot i això, aquelles crides a actuar van caure en sac foradat. No es va legislar i, de fet, es continua sense actuar de manera decidida per aquella via, ni es van adoptar les mesures preventives que la situació requeria. Mentrestant, les màfies internacionals de la droga van desembarcar a Catalunya atretes per la facilitat per conrear marihuana i per les baixes penes associades a aquesta activitat.

Els Mossos advertien que, amb el temps, podia consolidar-se una economia il·legal paral·lela capaç de corrompre les autoritats públiques –polítics o policies–, atraure organitzacions criminals internacionals i generar llocs de treball irregulars amb salaris més alts per als sectors més desfavorits.

En els últims anys, part d’aquell escenari s’ha confirmat. S’han produït tirotejos als carrers que evidencien la implantació de màfies internacionals vinculades al narcotràfic a Catalunya.

Encara que s’han detectat alguns casos de corrupció que afectaven mossos d’esquadra, policies locals i advocats que actuaven en benefici d’organitzacions criminals, aquestes xarxes no han aconseguit, de moment, penetrar en els nivells més alts de les institucions.

“El crim organitzat és un problema molt lligat a la marihuana que atacarem millor gràcies a l’increment d’efectius: més de 1.300 nous agents s’incorporaran a mitjans d’agost i hi haurà noves promo­cions de l’escola de policia l’any que ve”, va subratllar la nova comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà. La conselleria d’Interior té previst convocar promocions de 1.500 agents a l’any fins al 2030, la qual cosa permetrà que la plantilla dels Mossos d’Esquadra arribi als 25.000 efectius.

El govern incorporarà 1.500 agents a l’any fins al 2030

Les organitzacions criminals sí que s’han assentat a Catalunya i això s’ha traduït en un augment dels tirotejos i dels incidents amb armes de foc vinculats al narcotràfic. Entre gener i juny es van registrar 305 incidents en què es va exhibir o es va utilitzar una arma de foc. La xifra és inferior a la de l’any passat, quan es van comptabilitzar 324 casos. Tot i això, la dada més preocupant és que en 68 d’aquells incidents es va arribar a disparar l’arma, pels 47 del mateix període de l’any anterior, fet que suposa un increment del 45%.

Nou d’aquells tirotejos van acabar amb víctimes mortals, tres d’ells estaven vinculats a conflictes entre organitzacions criminals, i comesos a plena llum del dia en espais freqüentats per ciutadans aliens al conflicte. Així va passar al Poblenou, on un home vinculat a un clan montenegrí va ser assassinat després de rebre una ràfega de trets mentre es trobava en una terrassa amb la seva família. Una dona que creuava un pas de vianants va resultar ferida lleu per l’impacte d’una bala rebotada.

La impunitat amb què actuen aquestes màfies va quedar patent quan un home va ser tirotejat a les deu del matí d’un dijous al carrer Balmes, davant d’una comissaria de la Policia Nacional i el mateix dia de la visita del Papa a Barcelona. El pistoler va abatre el seu objectiu i va fugir corrent sense que, avui dia, hagi estat detingut.

El fenomen de la marihuana s’explica per diversos factors: l’existència d’habitatges buits que poden utilitzar-se per a plantacions, unes penes relativament baixes pel cultiu de marihuana i unes excel·lents connexions per carretera i per mar que faciliten la distribució de la mercaderia cap a la resta d’Europa.

En vista d’aquest escenari, la Fiscalia Antidroga de Barcelona, el Govern i l’Ajuntament coincideixen que la pressió policial sobre les organitzacions criminals no serà plenament eficaç si no va acompanyada d’una reforma legal. Les tres institucions reclamen un enduriment de les penes per tràfic de marihuana per equiparar-les a les vigents en països de l’entorn, com França, Itàlia o el Regne Unit.

Els tirotejos han augmentat un 45% el primer semestre del 2026

La legislació actual, afirmen, converteix Catalunya en un pol d’atracció per a les grans màfies, afavorida a més per la seva ubicació geogràfica i les condicions climàtiques. L’entrada en vigor de la llei 1/2026 va suposar un primer pas en aquesta direcció en castigar conductes associades al cultiu de marihuana, com les punxades del subministrament elèctric per alimentar un plantació o el subministrament de combustible destinat a proveir les narcollanxes. Tot i així, les penes del tràfic de marihuana continuen sent les mateixes, d’1 a 3 anys de presó.