El pròxim objectiu: la millora de la percepció de seguretat

El Govern de la Generalitat ha convertit la seguretat en un dels pilars de la legislatura. L’Executiu va iniciar el mandat amb unes xifres de criminalitat elevades, uns furts disparats a Barcelona i uns jutjats saturats que eren incapaços d’absorbir més assumptes. Es va arribar a una si­tuació límit que va obligar les administracions a impulsar un pla de xoc per revertir-la.

Es van desplegar dispositius especials dels Mossos d’Esquadra, com el denominat pla Kanpai; es va dotar la Guàrdia Urbana de Barcelona de noves eines per citar correctament a judici els delinqüents reincidents, i es va incrementar el nombre de jutjats dedicats en exclusiva a enjudiciar furts i robatoris violents.

Les xarxes socials, la il·luminació, la neteja i l’exclusió social influeixen en la sensació de seguretat

El pla va preveure la creació de quatre nous jutjats penals de reforç i d’un tercer jutjat de guàrdia per a delictes lleus. Alhora, es va modi­ficar la llei de la multireincidència per castigar amb més severitat els delinqüents persistents. Totes aquestes mesures, que van entrar en vigor el febrer del 2025, comencen a donar fruits. Per un costat, els jutjats de delictes lleus celebren ara els judicis tot just deu dies després de cometre’s els fets, quan abans del pla els assenyalaments es demoraven fins a nou mesos. Aquesta millora ha permès fins i tot suprimir el tercer jutjat de guàrdia que es va posar en marxa per la falta de demanda. D’altra banda, els jutjats penals han reduït a quatre mesos l’any i mig de retard que acumulaven.

La reforma de la multireincidència també ha contribuït a millorar la situació, encara que els seus efectes s’han de consolidar. La societat civil, encapçalada per Foment del Treball i l’ Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, va impulsar una reforma del Codi Penal per endurir les penes contra els delinqüents multireincidents que finalment va ser aprovada pel Congrés. Així, el robatori d’un telèfon mòbil va deixar de considerar-se un delicte lleu per passar a quali­ficar-se com un il·lícit menys greu castigat amb penes de presó. L’aplicació d’aquesta reforma està derivant en més procediments cap als jutjats penals, alliberant càrrega de treball als jutjats de delictes lleus.

Malgrat els esforços per combatre la delinqüència persistent, existeixen altres fronts que preocupen el Govern. El principal és la proliferació d’armes blanques, que ha portat a engegar el pla Daga per requisar ganivets i navalles a la via pública. A Barcelona, les intervencions van baixar un 20,9% respecte a l’any anterior. Tot i això, aquesta evolució favorable contrasta amb la percepció de bona part de la ciutadania.

La sensació que Catalunya és un territori insegur sembla refermar-se malgrat que molts indicadors delictius reflecteixen una evolució favorable. El repte del Govern passa, precisament, per combatre aquesta percepció i fer que els ciutadans recuperin la sensació de viure en entorns segurs.

La influència de les xarxes so­cials, que amplifiquen i difonen imatges de pràcticament tots els incidents que es produeixen, unida a factors com la neteja, la il·luminació, el sensellarisme o l’exclusió social, pot incrementar la percepció d’inseguretat, segons va revelar un estudi de l’ Institut Metròpoli. Una de les receptes que ha defensat la nova comissària en cap dels Mossos d’Esquadra, Sílvia Catà, és reforçar la proximitat policial. “Hem de baixar del cotxe, mirar als ulls a la gent i preguntar-li què li passa”.