El futur hospital Clínic impulsa l’àrea metropolitana de Barcelona

Als despatxos de la Universitat de Barcelona (UB) es guarden documents dels anys seixanta del segle passat que ja exposaven, en aquell temps, la necessitat d’ampliar i traslladar l’hospital Clínic, el primer equipament que va unir l’assistència sanitària amb l’ensenyament. Creat l’any 1903, està encaixonat dins la densa trama urbana de l’Esquerra de l’Eixample. Un altre espai és inexorable per créixer.

I l’ampliació, que compta amb l’ avanç del pla director urbanístic ( PDU) definit, supera fronteres de tota mena: la ubicació a la façana de la Diagonal tindrà un efecte palpable més enllà de la capital catalana fins a l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat i, a més, suposa avenços més enllà de la salut, impactant en àmbits com l’urbanisme, el transport públic, l’habitatge i l’economia de l’àrea metropolitana de Barcelona.

1.700 millones d’inversió prevista tan sols en la creació del nou Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona

Sense anar més lluny, l’operació urbanística vinculada a la creació del nou hospital es divideix entre tres ciutats: els terrenys del pla director urbanístic Porta Diagonal-Campus Clínic es reparteixen en un 36,17% per a Barcelona, un 33,99% per a l’Hospitalet de Llobregat i un 29,84% per a Esplugues de Llobregat. En total, 695.230 m2. Una altra mostra de la dimensió metropolitana del projecte són els actors implicats, que formen part d’un consorci creat per a la reforma: Generalitat de Catalunya, Servei Català de la Salut, hospital Clínic de Barcelona, UB, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona i els ajuntaments d’Esplugues, l’Hospitalet i Barcelona.

Tots ells aspiren a crear un pol de coneixement, investigació,innovació i salut de referència internacional. I, al capdavall, també servirà per impulsar altres apostes pel sector biomèdic que es couen des de fa anys: el hub de benestar i salut que Esplugues està creant sota el paraigua de l’hospital Sant Joan de Déu i farmacèutiques com Salvat, que ha atret l’arribada d’altres firmes capdavanteres del sector que ara ocupen espais on fa anys es fabricaven minipimers; i el clúster biomèdic de l’Hospitalet, amb equipaments com l’hospital de Bellvitge, l’ICO, l’ Idibell o la UB, que porta anys en espera de l’inici de la seva pròpia operació urbanística.

Amb una inversió de 1.700 milions d’euros, gairebé el primer a arribar, amb l’horitzó d’acabament l’any 2035 i un inici d’obres el 2030, és el futur Campus de Salut Clínic-UB, que finalment ocuparà 12,7 hectàrees. És a dir, el nou hospital i la nova facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, que es veuran complementades per una residència per a investigadors i metges residents i serveis per als usuaris del mateix campus, com per exemple restauració, entre d’altres.

La resta de desenvolupament del pla urbanístic queda fora d’aquest pressupost i, tot i que la intenció és treballar en paral·lel, es pot allargar més en el calen­dari.

Però per al 2035 ja s’espera una nova universitat i un nou centre sanitari, que finalment també serà un hospital de referència per als habitants de la zona nord de l’Hospitalet, als quals fa anys se’ls va prometre un nou Hospital General i finalment aniran al Clínic. A més, el nou centre hospitalari suposarà l’esperada arribada de la línia L3 del metro a Esplugues de Llobregat.

Precisament, aquesta última població amb vinculació històrica al món de la ceràmica es convertirà en ciutat universitària. Allà ubicarà la nova facultat de Farmàcia i Ciències de l’ Alimentació, en una parcel·la de 12.000 m2ubicada rere el centre comercial Finestrelles, on ja hi ha una residència per a estudiants. La nova facultat superarà la capacitat de l’actual en un 30%, assolint els 3.000 estudiants en una àrea metropolitana que espera generar llocs de treball en aquest sector. Les obres començaran el 2029 per obrir portes de cara al curs 2032-2033 gràcies a una inversió de 152 milions.

El pla urbanístic vinculat al nou Clínic també implica la creació d’habitatge. S’alçaran uns 1.125 pisos, la meitat públics. 800 estaran situats al terme municipal de l’Hospitalet, rebaixant la densitat d’habitatges dels vells plans per al sector de Can Rigal, i 325 es localitzaran a Barcelona.

L’aprovació definitiva del PDU s’espera per a mitjans de l’any 2028. El 63% del sòl és per a equipaments sanitaris, docents i d’investigació. Hi ha un 23% per a activitat econòmica, un 10% per a habitatge i un 4% es reserva per a equipaments de caràcter local.

Per poder dur a terme el pla, s’haurà de traslladar i compactar, amb un possible soterrament o semisoterrament, la subestació elèctrica de Collblanc, cosa que suposa una intervenció complexa. A més, s’ha planificat la creació de tres espais verds connectant les tres ciutats i la transformació de diverses vies i nusos viaris per fer-los més amables.