El Vall Hebron es queda, però es transforma

El Vall d’Hebron viu en un anacronisme. És l’hospital de Catalunya que practica més activitat ambulatòria, amb 1,2 milions de visites a l’any, el doble que el centre que ocupa la segona posició. D’altra banda, és l’hospital que factura més altes a Espanya, unes 70.000 a l’any. I tot això al mateix immoble, d’aquí l’anacronisme: tan sols queden grans hospitals amb les unitats d’hospitalització i de consultes externes al mateix edifici. Una arcaisme en via de resolució. A finals d’aquest any començaran les obres del nou edifici ambulatori del Vall d’Hebron, amb un termini d’execució d’uns tres anys i un cost total previst de 128 milions d’euros.

1,2 milions de consultes i 70.000 altes de pacients a l’any Hospital de rècord

Aquesta actuació és l’emblema de la gran transformació que experimentarà el Vall d’Hebron els propers anys. Un edifici de deu plantes i 46.210 m2que concentrarà pràcticament tots els serveis ambulatoris, amb 250 consultes, 100 gabinets (sales d’exploració amb equipaments mèdics de diag­nòstic), 100 places d’hospital de dia, unitats de suport al diag­nòstic i tractament, farmàcia ambulatòria i una àrea de rehabilitació, a més dels espais administratius, d’informàtica i de treball per als professionals. “La concepció i organització d’aquest edifici s’enfoca a millorar la resolució. Que a un pacient se li pugui fer el mateix dia tot el que necessita, com la consulta amb diverses especialitats”, explica Albert Salazar, gerent del Vall d’Hebron.

A diferència de casos com el Clínic o el Trueta, el Vall d’Hebron ha optat per la permanència Reforma enlloc de trasllat

L’edifici s’aixecarà davant l’actual hospital de dia però a l’altre costat de la ronda de Dalt, a la Teixonera. El projecte implicarà una important transformació urbanística, i la ronda es cobrirà amb una plaça entre els edificis d’hospitalització i ambulatori.

També a finals d’aquest any, o a començaments del 2027 a tot estirar, ha de començar la construcció de l’edifici FULL (Farmàcia, Urgències, Laboratori i Logística), situat entre l’hospital general i el de traumatologia. Acollirà, d’una banda, la nova farmàcia de l’hospital, totalment automatitzada i també enfocada a les teràpies avançades, amb sales blanques i l’equipament que cal per a la producció d’aquests medicaments. Així mateix, acollirà el laboratori de genètica, que des de fa anys ocupa un mòdul temporal. El servei d’urgències d’adults, ara segregat entre l’hospital general i el de trauma, es concentrarà en aquest nou edifici, que també acollirà tota la logística del Campus Vall d’Hebron, amb la gestió del flux de material sanitari, equips i recursos des dels proveïdors fins al pacient.

És la inversió prevista al nou edifici ambulatori del Vall d’Hebron, l’execució del qual començarà ben aviat 128 milions

D’altra banda, els pròxims mesos sortirà a licitació el projecte Hi-Màgic d’ampliació de l’hospital infantil del Vall d’Hebron centrat principalment en la creació d’una nova àrea quirúrgica que redefinirà l’atenció i tractament dels pacients pediàtrics amb necessitats quirúrgiques complexes.

Paral·lelament, i mentre els professionals esperen amb impaciència el dia que se separarà el circuit d’hospitalització del de consultes externes, el Vall d’Hebron va duent a terme el pla de reformes en les unitats d’especialització, moltes de les quals daten de l’any de construcció del centre, 1955, fa més de 70 anys.