La cursa per ampliar el parc públic d’habitatge a Catalunya avança per diferents vies i no només mitjançant la construcció. El pla de 50.000 pisos assequibles –la major part de lloguer– del Govern suma prop de 10.000 immobles ja disponibles i uns altres 28.000 en desenvolupament, segons la Generalitat. En total, són 38.000 habitatges acabats o en projecció, el 76% de l’objectiu fixat per al 2030.
La xifra de 10.000 pisos acabats no correspon només a promocions aixecades des de zero. El còmput inclou també els habitatges incorporats al parc protegit mitjançant el dret de tempteig i retracte i les operacions finançades a través del fons d’emancipació juvenil. Aquest instrument facilita als menors de 35 anys fins al 20% del preu de compra del seu primer habitatge, amb la condició que l’immoble quedi protegit de forma permanent, amb el seu preu vinculat i limitat a través d’aquesta modalitat d’habitatge. Prop de 2.000 unitats familiars s’han acollit al programa.
La compra directa d’edificis i pisos a bancs i grans propietaris s’ha convertit així mateix en una de les principals vies per accelerar el pla. En els seus dos primers anys, el Govern ha adquirit al voltant de 5.000 habitatges per més de 400 milions d’euros. Aquestes operacions permeten ampliar amb rapidesa el parc públic, tot i que en alguns casos es tracta d’immobles que ja estaven ocupats o vinculats a programes socials. L’ Administració passa a ser la seva propietària i garanteix que romanguin sota el règim de protecció.
El gruix del programa depèn de l’edificació en solars públics mobilitzats juntament amb els ajuntaments. A finals del 2025, la Generalitat comptabilitzava 4.000 pisos en producció a través de l’Incasòl i uns altres 3.000 de promoguts pels municipis amb fons europeus Next Generation. També ha començat la licitació dels primers lots de sòl, amb una remesa inicial d’entre 1.500 i 1.800 habitatges. Una vegada adjudicats els terrenys, el sector calcula que cada promoció requereix entre dos i tres anys d’obres, al marge dels tràmits urbanístics i les llicències municipals.
El pla compta amb un pressupost de 1.100 milions d’euros anuals, a més de col·laboració privada
El calendari constitueix un dels principals reptes. Disposar de sòl o d’un promotor assignat no equival a tenir els habitatges construïts, i part dels 28.000 pisos en procés estan encara en fases preliminars. L’evolució dependrà de l’agilitat de les licitacions, la capacitat de les empreses per assumir els lots, el finançament i la coordinació entre la Generalitat i els ajuntaments.
El pla 50.000 va ser anunciat l’octubre del 2024 com l’aportació del Govern als objectius del Pla Territorial Sectorial d’ Habitatge de Catalunya. Quan Illa va arribar al Govern, els pisos protegits representaven l’1,7% del parc català, lluny del 15% que l’ Executiu pren com a referència europea.
Els 38.000 immobles en marxa mostren que el programa ha activat sòl i finançament, amb naturalesa heterogènia. Sota una mateixa meta conviuen promocions noves, adquisicions d’habitatge existent i pisos privats que passen a estar protegits gràcies a préstecs públics. El balanç definitiu dependrà no només d’assolir la xifra compromesa, sinó de quants immobles estiguin ja disponibles el 2030 i de la seva capacitat per oferir una alternativa assequible allà on la demanda és més gran.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.