Catalunya busca més sòl industrial

Un polígon industrial funciona, en certa manera, com una petita ciutat. Necessita bons accessos i connexions perquè mercaderies i treballadors entrin i surtin sense problemes, energia a un cost competitiu per mantenir-se en marxa les 24 hores del dia i, sobretot, espai disponible per créixer al ritme de l’activitat econòmica. La falta de sòl industrial disponible és un dels principals trencaclosques de les administracions respecte a aquest sector, clau per al futur del país. Segons s’exposa en el Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030 de la Generalitat, la gran majoria d’a­quests espais en sectors en desenvolupament està pendent de construir, mentre hi ha una demanda creixent per a activitats industrials estratègiques. Per això, part de l’estratègia actual del Govern passa per trobar els terrenys necessaris per ubicar aquestes companyies i revitalitzar els polígons actuals en desús.

Una de les grans esperances és el sector Torreblanca-Quatre Pilans, una gran reserva de sòl industrial situada al sud-est del nucli urbà de Lleida i que promet atreure grans inversions cap aquesta regió. Es tracta d’uns terrenys de 328 hectàrees (abans havien tingut un ús agrari), una superfície equivalent a 55 Camp Nou, de les quals 202 hectàrees seran sòl d’activitat econòmica. Aquest nou macropolígon comptarà amb una zona de parcel·les grans d’un mínim de quatre hectàrees i una gigaparcel·la de 135 hectàrees, que es podrà dividir en tres unitats d’almenys 40 hectà­rees. En aquest sentit, l’enclavament industrial lleidatà vol estar ben connectat i tindrà una terminal ferroviària intermodal i un abaixador per a passatgers.

Les connexions de telecomunicacions i ferroviàries, claus per als polígons

Aquesta és una de les reserves de sòl més importants de Catalunya. “És la gran joia de la corona del desenvolupament de sòl industrial”, diu l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa. El mes de juny passat la Paeria i la Generalitat van celebrar una comissió bilateral per acordar accelerar l’execució del polígon. Larrosa explica que preveuen aprovar els projectes de reparcel·lació i urbanització el 2027 i que el polígon podria començar a tenir activitat el 2028. L’ Ajuntament de Lleida ha posat en marxa una oficina d’atracció d’inversions que s’encarregarà d’identificar els projectes idonis per instal·lar-se al solar. A més, la iniciativa ha rebut 166 milions d’euros del Pacte Nacional per a la Indústria. En paral·lel, la ciutat també ha ampliat altres polígons industrials com el del Segre i el de Torre Solé.

Entre els intents per crear noves zones industrials hi ha el cas de Bot, un petit municipi de la Terra Alta. El projecte il·lustra la necessitat de buscar alternatives econòmiques per a les comarques que es veuran afectades pel tancament de les centrals nuclears catalanes d’Ascó i Vandellòs, previst per a la pròxima dècada segons el calendari actual. En aquesta localitat de poc més de 500 habitants es desenvoluparà el sector Les Forques, en el marc de l’estratègia d’activació de sòl per a activitat econòmica impulsada pel Govern i l’ Institut Català del Sòl (Incasòl).

El projecte abasta 43 hectàrees i comptarà amb un finançament parcial de 3,3 milions d’euros procedents del Fons de Transició Nuclear, creats el 2020 i alimentat amb els ingressos d’un impost mediambiental propi. Està previst que les obres comencin aquest any i finalitzin el 2028. El desenvolupament de Les Forques forma part d’una inversió conjunta de gairebé 10 milions d’euros que també finançarà l’ampliació del sector La Verdaguera III, a Móra d’Ebre. La Generalitat assegura que ja hi ha empreses interessades a instal·lar-se a les parcel·les que sortiran al mercat amb els dos projectes.

La Catalunya Central i les Terres de l’Ebre també acullen nous projectes

De la mateixa manera que a les Terres de l’Ebre, a les comarques de la Catalunya Central també es busca sòl industrial per atreure negocis i generar ocupació. El 2022, la Generalitat va reactivar el projecte del sector Rocarodona-Olvan, al municipi d’Olvan, al Berguedà. La zona té una superfície total de 53 hectàrees, de les quals actualment 16 estan destinades a activitat econòmica, amb parcel·les d’entre 1.800 i 13.000 metres quadrats. Els terrenys són en un emplaçament que el Govern considera “estratègic”, a prop de la sortida Gironella Nord de l’Eix del Llobregat (C-16), eix europeu de comunicació entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, i al costat de la nova connexió amb la carretera comarcal Vic-Gironella (C-154).

Connectar aquests nous polígons –i els ja existents– mitjançant fibra òptica i la tecnologia 5G serà un altre repte crucial per impulsar la competitivitat de les empreses d’aquests territoris, així com avançar en la seva descarbonització, en plena emergència climàtica.