Comitè Cairos: “Reformar per preservar”

Dos anys després de la seva constitució, el setembre del 2024, Cairos ( Comitè per a l’ Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del sistema de Salut) continua impulsant les reformes necessàries per transformar i salvaguardar el sistema de salut pública de Catalunya. “Reformar per preservar és el lema de Cairos”, apunta Manel del Castillo, president del comitè, integrat per onze personalitats de l’àmbit sanitari.

Ara fa quaranta anys de l’aprovació de la llei General de Sanitat, que va crear el model del Sistema Na­cional de Salut i “el sistema ha quedat molt endarrerit”, explica Del Castillo. A més a més, afronta nous i grans reptes derivats de l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la complexitat social, la falta de professionals i la irrupció de les tecnologies digitals. Però els recursos són limitats. El Departament de Salut i Cairos estan persuadits que la transformació del sistema per fer-lo més eficaç és l’única alternativa per evitar-ne la fallida.

Manel del Castillo, esperançat amb els resultats preliminars

En aquests dos anys, Cairos ha efectuat un diagnòstic de la situació i ha començat el desplegament de les primeres iniciatives transformadores. “Hem aconseguit posar a l’agenda publica per què la reforma és necessària. El problema no és tant que la sanitat s’estigui privatitzant o que faltin molts diners. El problema, sobretot, és com ens organitzem. La reforma és necessària sobretot en el model organitzatiu”, assenyala el president de Cairos.

Una vegada efectuat el diagnòstic, el Comitè va desenvolupar una metodologia de treball per posar en marxa les reformes fonamentada en la participació activa dels professionals i les organitzacions, el desenvolupament de proves de concepte en entorns reals i l’ava­luació independent dels resultats abans de l’escalat de les reformes, que s’estan posant a prova en l’atenció primària, les àrees integrades, l’àmbit de la dependència i els professionals.

L’interès de tots els segments en la transformació de la sanitat pública és molt gran. Fins a 116 equips d’atenció primària van presentar candidatura per posar a prova la conversió en Centres de Salut Integral de Referència ( CSIR), que s’està experimentant en 27 centres catalans de totes les regions sanità­ries. I s’estan provant 9 de la fu­tures 30 Àrees Integrades de Salut ( AIS), que substituiran les actuals 43 Àrees de Gestió Assistencial ( AGA) per tal de configurar un nou mapa sanitari.

Respecte als actuals centres d’atenció primària, els CSIR estan experimentant 22 de les 25 mesures proposades per Cairos, 15 de les quals a ple rendiment. Un cas cu­riós és el transcriptor d’IA que incorpora a la història clínica la conversa del pacient amb el metge. S’ha comprovat que funciona, alleujant el facultatiu de tasca burocràtica, però els centres que l’han provat s’han quedat sense el sistema perquè ha sortit a concurs públic i no es resoldrà fins a l’any que ve. “El ritme del concurs públic és d’una lentitud exasperant, més llarg que la mateixa prova pilot”, lamenta Del Castillo.

En essència, els CSIR persegueixen més autonomia de gestió dels equips, ús de tecnologies digitals i d’IA, impuls de la investigació, la formació i la innovació; desenvolupament professional amb nous rols i competències i un model assistencial més preventiu, integrat i orientat als resultats. A finals del 2027 es disposarà d’una completa avaluació dels resultats, però els indicadors provisionals apunten a un augment de la satisfacció tant dels professionals com dels pacients i una millora de la resolució.

Els indicadores provisionals apunten a una satisfacció més gran de professionals, pacients i més resolució

Pel que fa al desplegament de les AIS, aquest model supera l’actual visió fonamentada en models assistencials i afavoreix la cooperació entre dispositius (per exemple, hospitals), la continuïtat assistencial i una orientació cap a resultats.

D’altra banda, Cairos impulsa el Pla Cura, que promou la integració de l’atenció primària, la domiciliària i els recursos comunitaris per mirar de superar l’actual fragmentació dels serveis i millorar l’atenció a les persones en situació de dependència. Així, mitjançant una única visita del referent d’atenció primària i el treballador social de l’Ajuntament es determina el grau de dependència en menys de 60dies (segons les proves que s’han fet a Vic), una valoració que ara pot trigar entre 400 i 1.000 dies.

Després de dos anys intensos de diagnòstics, definicions, convocatòries, proves i avaluacions, “la nau va”, conclou Manel del Castillo: “Hi ha una bona predisposició professional, estan apareixent alguns resultats, encara que siguin preliminars, però anem en la direcció adequada”.