Entre estoic i ‘chulo’: Sánchez

“L’obstacle –medita Marc Aureli– és el camí” i els emprenedors convertits avui a l’estoïcisme repeteixen: “Fes que l’obstacle sigui el teu camí”. I després hi ha Pedro Sánchez. Sense pressupostos; sense socis; sense aliats; sense gairebé amics al seu propi partit i amb alguns dels incondicionals que el van portar a la Moncloa davant els tribunals.

“Només hi ha una manera de saber si pots confiar en una persona: confiar-hi”. Ho diu ell mateix, citant Einstein, a Manual­ de resistencia. Sembla que en realitat ho va dir Hemingway, però sigui de qui sigui la frase, la de Sánchez avui és una confiança solitària.

Veient-lo escanyolit davant les càmeres, la qüestió ja no és si resisteix, sinó si resisteix per les virtuts estoiques de temprança i saviesa o si és només el toro que s’encoratja en el càstig. Si la seva resistència ha deixat de ser mèrit i ja és tossuderia o simple fanfarroneria del Pichi madrileny.

Hi haurà governs més hàbils que d’altres a l’hora de fer creure que la sort és la seva virtut, però no millors que el president espanyol

En el dubte, Epictet li predicaria humilitat: “Recorda que algunes coses depenen de tu i d’altres, no”. Sánchez li contestaria que cal apuntar-se-les totes. Això també és resistir. Saber apuntar-se el que és bo, encara que no depengui d’ell, i convertir en camí l’obstacle del que és dolent.

Començant per l’estadística: el  Financial Times, per exemple, se sorprenia ahir en constatar que la taxa d’atur a Espanya ha baixat ja al nivell de... Finlàndia! Un 10% que els feia preguntar-se, després d’haver-nos vist amb el doble d’atur als anys vuitanta, i fins al 26% el 2013: és un encert de Sánchez o un error dels finlandesos?

Ni una cosa ni l’altra. Sovint un país millora o empitjora més enllà del que pugui fer el seu govern. Hi haurà governs més hàbils que d’altres a l’hora de fer creure que la sort és la seva virtut, però no millors que Sánchez.

El mèrit en aquest cas seria més aviat de Cristòfor Colom, perquè és la immigració, la gran majoria americana, la que explica tres quartes parts de l’augment d’ocupació espanyola entre el 2022 i el 2025. I arriba amb el mateix idioma i cultura, cosa que els permet integrar-se amb rapidesa, fins i tot amb baixa formació, en sectors com el turisme. La seva productivitat, es critica, també és baixa, però ara per ara suma en l’estadística sanchista. I si no sumés, sabria fer-la sumar.

Aprendre finès, en canvi, no s’aconsegueix en una setmana ni tampoc la formació que requereix la seva oferta laboral, més ben pagada que la nostra. Però allà seguirà Sánchez, cavalcant les xifres cap al final de la legislatura fins que un dia torni a escoltar Marc Aureli concloure: “Aviat ho hauràs oblidat tot; aviat tot t’haurà oblidat a tu”.